taxonomia
La taxonomia és la ciència que s’ocupa de fer l’inventari, descripció inicial i classificació dels éssers vius (o de qualsevol altra cosa). El seu objectiu és proporcionar una classificació que agrupe tots els organismes coneguts en un sistema jerarquitzat de categories —taxons—, des de les més generals (“Regne de les plantes”) fins a les més concretes (“Lithops aucampiae“). La jerarquia d’unitats taxonòmiques inclou diverses categories principals entre les que es poden intercalar altres “secundàries” que van precedides per prefixos com “sub”, “infra” o “super”…
El nivell taxonòmic més important en Biogeografia és el de l’espècie, concepte molt estés i aparentment fàcil d’entendre, que s’ha integrat en el llenguatge col·loquial. La utilització dels noms científics no és possible en el llenguatge popular però resulta imprescindible en el científic per evitar confusions: la paraula “alfàbega” designa una herba aromàtica anual que, sense eixir de casa nostra i depenent de les regions i comarques, pot ser també coneguda com alfàbrega, alfabaguera, aufàbiga, aufàtia o enfalga… No obstant això, l’expressió “Ocimum basilicum” aclarix qualsevol dubte sobre l’espècie concreta de la que s’està parlant i pot ser entesa sense dificultat per persones que parlen qualsevol altre idioma diferent al nostre.
Regne Plantae > Subdivisió Angiospermae > Classe Dicotyledonae > Orde Caryophyllidae > Suborde Caryophylles > Família Aizoaceae > Subfamília Ruschioidene (Schwant.) > Subtribu Lithopinae (Schwant.) > Gènere Lithops >(Schwant.) > Espècie aucampiae > Subspècie euniceae > Varietat fluminalis. Cultivar: ‘Green River’.
com llegir el nom
Exemple: Lithops aucampiae subsp. euniceae var. fluminalis cv. ‘Green River’.
Lithops (L.) – gènere
aucampiae – espècie
subsp. o ssp. – subespècie
var. o v. – varietat
‘…’ o cv. – cultivar
“…” – sinònim
ex – nomenat per…
s.n.c – sense número Cole
× – híbrid
nomenclatura
D’acord amb la nomenclatura binominal, cada espècie vegetal es designa mitjançant un binomi que comporta dos paraules llatines: la primera designa el gènere (per això és compartida per totes les espècies del mateix gènere) i la segona diferencia l’espècie i sol ser un adjectiu que evoca alguna de les seues característiques o propietats distintives. El primer terme s’escriu sempre amb la primera lletra en majúscula mentre que el segon va en minúscula. Les dos paraules s’han d’escriure obligatòriament en cursiva.
Per baix del nivell de l’espècie hi ha algunes categories més (subespècie, varietat…). En estos casos s’utilitza una nomenclatura trinominal afegint un tercer terme (generalment un adjectiu també) als dos que servien per designar l’espècie.
Així, és freqüent que els adjectius que componen el nom evoquen:
Al color viridis: verd; lutea: groc; olivacea: verd oliva; fulviceps: color groc rogenc semblant al del pèl del lleó; rubra: roig robí; aquamarine “blau aiguamarina”; terricolor: color terra; rubrobrunnea: roig marronenc; sulphurea: del color del sofre; amethystina: del color de l’ametista; lactinea: del color de la llet; brunneoviolacea: marró amb tocs violeta; rubragold: roig robí i or; Bacchus: Déu —de color— del vi; farinosa: del color de la farina; elephina: del color de l’elefant (gris marronenc)…
A l’origen steineckeana: nom d’un viver alemany; vallis-mariae: de la vall de Mariental; salicola: que creix prop de salines; karasmontana: de la zona de les muntanyes Karas; brandbergensis: del massís del Brandberg; aiaisensis: de prop d’Ai-Ais; alpina: originari o natural de l’alta muntanya o d’una altitud elevada….
A la seua forma, aparença, semblança, disseny optica: forma d’ull; gracilidelineata: de delicades línies; marmorata: que s’assembla al marbre; divergens: de lòbuls divergents; verruculosa: que té berrugues; lineata: que té línies; multipunctata: que té molts puntets; laevigata: d’aparença polida, llisa, més o menys brillant; reticulata: disseny en forma de retícula; subfenestrata: que té una finestra sobre una altra; bella: ple de bellesa; albiflora: de flors blanques; pseudotruncatella: semblant a Conophytum truncatum; rugosa: que té arrugues; brevis: amb pocs dibuixos; marginata: amb marges…
Al seu descobridor o estudiós o en honor a alguna persona relacionada schwantesii: en honor a Gustav Schwantes; bromfieldii: en honor a H. Bromfield; coleorum: en honor al matrimoni Cole; lesliei: en honor a T. N. Leslie; francisci: en honor a Frantz de Laet; amicorum: dedicat als descobridors, un grup d’amics…
Significat de les paraules que diferencien l’espècie en el gènere Lithops:
| nom | significat |
|---|---|
| amicorum | Epítet atorgat en honor al grup d’amics que el van descobrir. |
| aucampiae | Epítet atorgat en honor a la senyoreta Juanita Aucamp, que el va descobrir. |
| koelemanii | Epítet atorgat en honor a Arthur Koeleman, professor sud-africà i horticultor, fundador de la Succulent Society of South Africa. |
| euniceae | Epítet atorgat en honor la senyora Eunice E. Burmeister, amiga del senyor Herkie Horn, que el va recol·lectar el 1963. |
| fluminalis | Localitzat “prop del riu” Orange. |
| bromfieldii | Epítet atorgat en honor al senyor H. Bromfield, que el va recol·lectar. |
| glaudinae | Epítet atorgat en honor a la senyoreta Glaudina Venter-Jacobs, que el va recol·lectar. |
| insularis | Localitzat “prop de les illes” del riu Orange. Del llatí INSULA “illa”. |
| mennellii | Epítet atorgat en honor al senyor Brian T. Mennell, que el va recol·lectar l’abril de 1934. |
| coleorum | Epítet atorgat en honor al matrimoni Cole (Desmond i Naureen Cole). |
| comptonii | Epítet atorgat en honor al professor Harold Compton, director dels Jardins Botànics Nacionals de Sud-àfrica. |
| weberi | Possiblement, epítet atorgat en honor a William Alfred Weber, liquenologista nord-americà. |
| dinteri | Epítet atorgat en honor al botànic alemany Moritz Kurt Dinter. |
| brevis | En relació a la “brevetat” de l’extremitat de les seues fulles, no fusionades. |
| frederici | Epítet atorgat en honor al senyor Frederik T. Herselman, que el va recol·lectar.. |
| multipunctata | En relació a la “gran quantitat de punts” rojos de la seua finestra. |
| divergens | En relació als seus lòbuls “divergents”. |
| amethystina | En relació al seu color, com el de l'”ametista”. |
| dorotheae | Epítet atorgat en honor a la senyora Dorothea Huyssteen, que el va identificar. |
| francisci | Epítet atorgat en honor al belga Frantz de Laet, expert plantes suculentes. |
| fulviceps | En relació al color groc rogenc semblant al del pèl del lleó. Del llatí FULVUS “vermellós, “lleonat” + CEPS “cap”. |
| lactinea | En relació al color de la llet. Del llatí LACTIS “llet”. |
| laevigata | En relació a l’aparença polida, llisa, més o menys brillant”. Del llatí LAEVIGATUM “polit”. |
| gesineae | Epítet atorgat en honor a Gesina de Boer-Weyer, esposa de l’especialista en Lithops H.W. de Boer. |
| annae | Possiblement, epítet atorgat en honor a Anna Dieterlen, col·leccionista de plantes francesa. |
| geyeri | Epítet atorgat en honor al sud-africà Albertus Lourens Geyer, col·leccionista de plantes. |
| hilli | Epítet atorgat en honor a Leslie J. Hill, col·leccionista sud-africana de plantes suculentes. |
| gracilidelineata | En relació a que està dissenyat amb delicades línies. Del llatí GRACILIS “prim, fi, delicat” + DELINEATE “dibuixat amb línies”. |
| brandbergensis | En relació a la seua localització, “al massís del Brandberg”. |
| waldroniae | Epítet atorgat en honor a la senyora Molly M. Waldron, que el va recol·lectar. |
| hallii | Epítet atorgat en honor al col·leccionista anglés de plantes suculentes Harry Hall, que el va recol·lectar. |
| ochracea | En relació al seu color, ocre vermellós. Del llatí OCHRA “groc pàlid”, utilitzat com a sinònim de “groc marronenc” des del segle XV. |
| helmutii | Epítet atorgat en honor a Helmut Ernst Meyer, horticultor del jardí botànic de la Universitat de Stellenbosch”. |
| hermetica | En relació a que va ser descobert a una àrea diamantífera que es troba “hermèticament tancada” al pas. |
| herrei | Epítet atorgat en honor a Adolar Gottlieb Julius Herre, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de Stellenbosch, que el va recol·lectar. |
| hookeri | Epítet atorgat en honor a Joseph Dalton Hooker, director del Reial Jardí Botanic de Kew. |
| dabneri | Epítet atorgat en honor al senyor A. V. Dabner, que el va descriure. |
| elephina | En relació al seu color, gris marronenc. Del llatí ELEPHANTINUS “del color de l’elefant”, referit al color. |
| lutea | En relació al seu color, groc. Del llatí LUTEA “groc”. |
| marginata | En relació als seus “marges”. Del llatí MARGINATA “amb marges”. |
| subfenestrata | En relació a les seues finestres, una finestra sobre una altra. Del llatí SUBFENESTRATA “una finestra sobre una altra”. |
| susannae | Epítet atorgat en honor a l’esposa de Willem Bergh —Susanna—, que va descobrir l’existència d’esta forma característica. |
| julii | Epítet atorgat en honor a Julius Derenberg, que el va recol·lectar. |
| fulleri | Epítet atorgat en honor a Ernst Russell Fuller, col·leccionista sud-africà de plantes suculentes. |
| brunnea | En relació al color de les seues rubricacions, marronenques. Del llatí BRUNNEUS “marró”. |
| rouxii | Epítet atorgat en honor a CHD Roux, col·leccionista de plantes a Sud-àfrica. |
| karasmontana | En relació a la seua localització, “de les muntanyes Karas”. |
| aiaisensis | En relació a la seua localització “de prop de la ciutat namibiana d’Ai-Ais”. |
| lericheana | Epítet atorgat en honor a Peter le Riche, a la granja del qual es va localitzar. |
| tischeri | Epítet atorgat en honor a l’especialista alemany en Conophytum, Arthur Tischer. |
| bella | En relació a la seua “bellesa”. Del llatí BELLUS “que està ple de bellesa”. |
| eberlanzii | Epítet atorgat en honor a Friedrich Gustav Eberlanz, botànic alemany i naturalista amateur. |
| lesliei | Epítet atorgat en honor al senyor Thomas Nicholas Leslie, que el va descobrir. |
| hornii | Epítet atorgat en honor al senyor Herkie Horn, que el va recol·lectar. |
| mariae | Epítet atorgat en honor a la senyora Maria E. Huysamen, que el va descobrir. |
| minor | En relació al seu tamany, més menut que els de la resta de l’espècie. Del llatí MINOR “menut”. |
| rubrobrunnea | En relació al seu color, roig marronenc. Del llatí RUBRO+ BRUNNEA “roig-marronenc”. |
| venteri | Epítet atorgat en honor a Stephanus Venter, sud-africà botànic sud-africà, antic comissari de l’herbari de la Universitat de Limpopo. |
| burchellii | Epítet atorgat en honor a William John Burchell, col·leccionista botànic, primer explorador i naturalista a Sud-àfrica |
| marmorata | En relació al seu aspecte i color, semblant al marbre. Del llatí MARMORATA “marmoritzat”. |
| elisae | Epítet atorgat en honor a J. J. Elisa van den Thoorn, secretària de la Societat Holandesa de col·leccionistes de plantes suculentes. |
| meyeri | Epítet atorgat en honor al reverend Gottlieb Meyer, que el va recol·lectar. |
| naureeniae | Epítet atorgat en honor a Naureen Cole, que el va descriure. |
| olivacea | En relació al seu color, del color de les olives. Del llatí OLIVACEA “de color verd oliva”. |
| newbrownii | Epítet atorgat en honor a Nicholas Edward Brown, estudiós de les Mesembryanthemaceae. |
| optica | En relació a la seua forma d’ull. Del llatí OPTICA “relacionat amb l’ull”. |
| otzeniana | Epítet atorgat en honor a la senyora M. Otzen, que el va recol·lectar. |
| pseudotruncatella | Es va confondre incialment amb Conophytum truncatum. |
| elisabethiae | Epítet atorgat en honor a la senyora Elisabeth Schneider, col·leccionista de plantes sud-africana. |
| riehmerae | Epítet atorgat en honor a la senyora Edith Riehmer, que el va descobrir. |
| archerae | Epítet atorgat en honor a la senyora Jacoba Archer, entusiasta de les plantes sud-africanes |
| dendritica | En relació a les seues rubricacions, ramificada com un arbre. Del grec DENTRITES “com les branques d’un arbre”. |
| groendrayensis | En relació a la seua localització, col·leccionat per Wilhelm Triebner, a la granja Groendraai, Namíbia. |
| volkii | Epítet atorgat en honor a Otto Heinrich Volk, botànic alemany. |
| ruschiorum | Epítet atorgat en honor al senyor Ernst J. Rusch, que el va recol·lectar. |
| lineata | En relació a la presència de línies a la seua part superior. Del llatí LINEATA “amb línies”. |
| salicola | En relació a la seua localització, que viu “a prop de salines o d’afloraments salins”. |
| schwantesii | Epítet atorgat en honor al professor i estudiós del gènere Lithops, Gustav Schwantes. |
| marthae | Epítet atorgat en honor a l’esposa de Franz Erni Sales (Marta), que el va recol·lectar. |
| rugosa | En relació a l’aspecte de la seua part superior, rugosa. Del llatí RUGOSA “amb arrugues”. |
| urikosensis | En relació a la seua localització, prop de la zona d’Urikos, Namíbia. |
| steineckeana | En relació a la seua localització, descrita per primera volta al viver Steinecke (Alemanya). |
| terricolor | En relació al seu color, del color de la terra. |
| vallis-mariae | En relació a la seua localització, de la regió de Mariental, Namíbia. |
| verruculosa | En relació al seu aspecte, “berrugós”. Del llatí VERRUCULOSA “amb berrugues”. |
| glabra | En relació al seu aspecte, suau, llis, referit a que té menys berrugues i són menys visibles. Del llatí GLABRA “suau”. |
| villetii | Epítet atorgat en honor al doctor. C. T. Villet, que el va recol·lectar. |
| deboeri | Epítet atorgat en honor a Hindrik W. de Boer, químic holandés entusiasta de les plantes suculentes. |
| kennedyi | Epítet atorgat en honor a Hermias C. Kennedy, recopilador de plantes suculentes a Sud-àfrica. |
| viridis | En relació al seu color, de color verdós. Del llatí VIRIDIS “verd”. |
| werneri | Epítet atorgat en honor a Werner Triebner, agricultor sud-africà, que el va recol·lectar. |
bibliografia
Cole, Desmond T. & Naureen A. 2005. Lithops: Flowering stones. Cactus & Co.