tanquana

És un xicotet gènere de plantes suculentes de la família les Aizoacïes, endèmic del sud d’Àfrica. El nom botànic es referix al Tanqua-Karoo, la seua àrea de distribució principal. La primera descripció del gènere Tanquana va ser el 1986 per Heidrun Hartmann i l’espècie tipus és Tanquana archeri. Segons Hartmann (2001), el gènere inclou les següents espècies: T. archeri, T. hilmarii i T. prismatica.

tanquana hilmarii

Tanquana hilmarii.

La tanquana és originària d’una xicoteta zona àrida del Karoo Suculent, a la part central de la província del Cap Occidental. S’estén a través del Tanqua-Karoo i Gran Karoo, al sud del Xicotet Karoo a prop de Laingsburg. Les plantes creixen prop de la frontera sud-est de la regió de pluges d’hivern, amb una precipitació anual de menys de 200 mil·límetres.

Creix compacta i sovint afonada en terra. No és molt procliu a ramificar-se (Tanquana hilmarii) i sobreviu durant la fase de repòs amb un sol parell de fulles. Les gruixudes fulles no són iguals i la seua superfície és arredonida i llisa, de color verd brillant amb tocs porpra si es cria al sol. Les cèl·lules vegetals són clarament diferents en la forma de les cèl·lules circumdants per això a les fulles es veuen xicotetes taques. La flor és individual i apareix a través de les bràctees. Els seus pètals són de color groc i són molt fragants, s’obrin de vesprada i es tanquen a la nit.

Tanquana és un gènere recent que consta de 3 espècies incloses anteriorment en el gènere Pleiospilos. Els dos gèneres són molt similars però alguns trets característics van aconsellar mantindre’ls separats: la morfologia de les fulles és diferent, els Pleiospilos presenten quilles foliars, mentre que Tanquana té les fulles sense arestes, i les càpsules són també molt diferents. Tanquana hilmarii és l’espècie més menuda del gènere.

Condicions de cultiu i atencions generals

El seu cultiu és un poquet més complicat que el dels pleiospilos, ja que són més delicades. El seu període vegetatiu és hivernal, de setembre a març i preferix un sòl mineral ben drenant.

S’ha de regar amb moderació durant l’hivern, excepte els dies més freds i hem de deixar que les fulles velles s’acaben d’assecar. Necessita molta llum, però han d’estar protegides del sol directe, ja que pot cremar les fulles. Necessita una bona ventilació. Com les argyrodermes, l’excés d’aigua pot provocar que l’epidermis es trenque i apareguen cicatrius. És un avís de la planta per a que es pare de regar.

No li calen molts transplantaments, degut al seu baix nivell d’exigències, la planta pot romandre amb el mateix substrat durant molts anys.

Propagació

Com el seu cultiu, la propagació de les llavors de tanquana, no és fàcil. Escamparem les llavors per damunt d’un substrat drenant i mantindre’m la humitat tapant el planter amb film transparent. Necessiten molta llum per a germinar, però no al sol directe.

Per a la sembra de les xicotetes llavors necessitem unes temperatures altes, per tant sembrarem avançada la primavera i principis d’estiu. Utilitzarem un substrat esterilitzat basat en gra fi i torba per tal d’assegurar-li l’acidesa necessària, però tenint en compte que tinga un bon drenatge. Banyarem el substrat amb aigua a la que li haurem afegit fungicida per tal d’evitar que apareguen fongs. Deixarem caure les llavors sobre el substrat i cobrirem el test amb film transparent durant els 3-4 primers dies per tal de mantindre un nivell d’humitat elevat.

Després foradarem el film per a que hi haja ventilació, sempre mantenint el planter humit polvoritzant una o dos voltes al dia amb aigua. Les llavors poden tardar molt el germinar (de 30 a 90 dies) i fins i tot en bones condicions la germinació pot ser roïna.

Mantindrem les plàntules en un lloc molt il·luminat i ben ventilat. Continuarem sempre mantenint el planter humit polvoritzant una o dos voltes al dia amb aigua fins que tinguen un tamany suficient com per deixar-les de tractar com a plàntules.