pleiospilos

Pleiospilos és un gènere de plantes suculentes de la família de les Aïzoàcies que comprén entre 20 i 40 espècies, oriündes de l’Àfrica austral. Està emparentat amb el gènere Lithops i el seu nom està format amb els termes grecs pléios (“molts”) i spìlos (“taques”).

pleiospilos

Pleiospilos nelii.

El cos dels pleiòspils consistix en un parell de fulles molt suculentes i oposades, quasi semiesfèriques i aplanades a la seua part superior (entre 2 a 3 cm), amb una gran fissura entre les dos. El seu color recorda al del granit, entre verd mitjà a fosc o en algunes espècies gris i cobertes de xicotets punts o taques més fosques o grisenques. Les fulles només duren una estació, al final de l’estiu es marcixen i del centre sorgix un altre parell de fulles noves. La tija és tan curta que no és visible sobre la terra. Del solc central sorgixen les flors de color groc o daurat, d’uns 7 cm formades per una densa massa d’estams grocs al centre i multitud d’estrets pètals. Florixen a la primavera (P. nelii) o la tardor (P. bolusii) segons les espècies i s’obrin de vesprada.

Algunes espècies de pleiòspils són molt semblants durant els seus primers anys i la millor època per identificar-les és la de la floració. Pleiospilos nelii, molt més comú, floreix a finals o poc després de l’hivern i Pleiospilos bolusii ho fa a la tardor. Els bolusii tenen les fulles més aquillades, mentre que els nelii, són més plans a la superfície. Les flors dels Pleiospilos nelii són taronges amb el centre blanc (la cultivar ‘Royal Flush’ les té de color magenta amb el centre blanc) i els Pleiospilos bolusii les tenen grogues però també hi ha formes amb el centre blanc.

Condicions de cultiu i atencions generals

Com totes les suculentes, els pleiòspils són molt sensibles a l’excés d’humitat. Són excel·lents plantes d’interior o hivernacle en latituds fredes —la temperatura mai ha de descendir dels 5 o 7ºC—, sempre que se’ls procure un substrat molt porós, poc reg, sobretot en l’època de repòs, quan requerixen sequedat quasi total i una posició assolellada, encara que toleren també estar a l’ombra. És una planta de creixement lent però és molt fàcil de multiplicar per llavors, que germinen ràpidament. Este gènere és atacat freqüentment per l’aranya roja.