plagues i malalties

Per control sanitari s’entén el conjunt de pràctiques que tenen l’objectiu de previndre i combatre les plagues i les malalties de les plantes. Un treball constant de prevenció evita o, almenys, reduïx al mínim els tractaments amb fitofàrmacs, amb els avantatges que es poden intuir des del punt de vista pràctic, econòmic, higiènic i també estètic. Encara que s’aconseguisca eradicar la malaltia, esta sempre deixa les seues marques i enlletgix les fulles.

lithops caragols

Lithops atacats per caragols.

Daltra banda, els productes utilitzats moltes voltes taquen o formen lesions o coloracions antiestètiques. Les malalties orgàniques, provocades per condicions ambientals inadequades (clima, substrat, exposició, reg, adob… etc), es manifesten amb alteracions fisiològiques, que constituïxen una causa que afavorix la difusió de malalties parasitàres.

Els cas de les malalties parasitàries és bastant complexe, de diagnòstic i tractament més difícil, per a les quals generalment es recurrix a tractaments molt específics i difícilment a l’alcanç del cultivador. En qualsevol cas, és útil comptar amb amb una informació bàsica sobre els paràsits, els mecanismes que utilitzen per atacar les condicions que n’afavorixen la difusió i les accions més adequades.

Malgrat que les suculentes solen tindre un teixit més fort que la majoria de les altres plantes, els Lithops també corren el risc de patir els efectes de plagues i malalties. Tot i que la incidència d’una infestació o infecció és menor, és important revisar les plantes amb regularitat per poder actuar abans que qualsevol mal greu les afecte. Les infestacions més corrents són les causades per les cotxinilles i l’aranya roja. Els planters poden ser atacats fonamentalment pels trips. Dividim l’afecció en la salut de les nostres plantes en 3 apartats:

-Plagues: les produïxen insectes, àcars, caragols i mamífers rosegadors.

-Malalties: són produïdes fonamentalment pels fongs. També, i en menor mesura, per bacteris i virus.

-Fisiopaties: són transtorns per excés de reg, gelades, cremades, ús incorrecte de productes químics…

Per previndre qualsevol tipus de problema s’ha de procurar una ubicació i un correcte mètode de cultiu. Una planta afeblida per falta d’aigua, excés o una mala exposició és bastant més sensible a les plagues, als fongs i als transtorns funcionals. És completament impossible que les plantes de la nostra col·lecció no es vegen afectades per cap plaga o malaltia. També val a dir que mai serà completament eliminada, i apareixerà i desapareixerà intermitentment quan les condicions hi siguen favorables o desfavorables.

lithops cotxinilla

Infestació per cotxinilla de les fulles.

La mesura més important per evitar que cap problema afecte les nostres plantes, sempre és la prevenció, basada en tres procediments quasi obligats:

– Higiene: la neteja, l’ordre i una bona ventilació del lloc de cultiu són les mesures més importants en la prevenció dels brots de plagues i malalties. L’ús de tests nets i substrat esterilitzat, l’eliminació dels exemplars infectats, així com l’eliminació de les restes vegetals de la regeneració i la floració, que poden convertir-se en un niu de fongs i insectes.

– Inspecció: el control periòdic sobre l’estat de les plantes és important per ajudar a detectar els primers signes de plagues i malalties, que es poden tractar millor si són descobertes abans que la seua propagació siga important.

– Quarantena: és fonamental rebutjar el substrat amb el què venen les noves plantes que s’incorporen a la nostra col·lecció, així com netejar-les i mantindre-les separades durant un temps prudencial, fins que no hi haja indicis de cap perill d’infestació o infecció.

Les plagues

En l’estadi adult, el cos dels insectes es dividix en tres parts —cap, tòrax i abdomen— i tres parells de potes  unides al tòrax. De l’ou naix una larva que alcança la forma definitiva després d’una sèrie d’estadis. Alguns insectes són perjudicials directament només en certs estadis del cicle biològic; altres, en canvi, ho són en tots; en qualsevol cas, s’han de combatre sempre per evitar la seua propagació. Els insectes que més afecten als Lithops en cultiu són els hemípters com les cotxinilles i els tisanòpters com els trips. Els àcars no són insectes, sinó aranyes; el seu cos és un únic volum; tenen quatre parells de potes; l’aparell bucal és picador, mastegador i xuplador, i les dimensions, menudes o microscòpiques.

les cotxinilles

La infestació més comuna d’insectes que afecta els Lithops és la cotxinilla o pastereta, un insecte paràsit xuplador que s’alimenta de la saba de la planta. Bastant difícils d’eradicar completament, en general es troben en llocs on són difícils de detectar, com les arrels o la fissura, però també a les fulles. Apareixen si les condicions són càlides i humides, i això fa que les plantes cultivades en vivers siguen particulament vulnerables. Per este motiu, és molt important revisar els nous exemplars que anem adquirint abans d’incorporar-los a la nostra col·lecció. Dos classes de cotxinilles afecten els lithops: les que ataquen a les fulles i les que ataquen a les arrels.

cotxinilla arrel

Infestació de cotxinilla cotonosa de les arrels.

La cotxinilla de les fulles, sembla una xicoteta escata de forma regular damunt la planta i pot passar inadvertida per un temps considerable. Això la deixa en llibertat per a reproduir-se. Dins d’esta xicoteta closca s’amaga i posa els ous, l’insecte no s’allunya molt, només naix baix la closca de la seua mare, s’aparta per a trobar el seu propi lloc d’habitatge i s’establix per a alimentar-se de la planta. La manera més fàcil d’eliminar-les és utilitzar un pinzell mullat en alcohol mèdic i retirar-les manualment. L’alcohol no danyarà la planta si després no es posa al sol directe.

La cotxinilla cotonosa o cotonet de les arrels es pot detectar també amb certa facilitat. El principal símptoma que ajuda a detectar-la és quan observem que la planta resta paralitzada durant l’etapa de creixement. No creix, perd el color o es comporta d’una manera estranya. És molt molesta perquè roman amagada en la terra i s’alimenta de les arrels. A mesura que augmenta en nombre, els cotonets afecten al creixement de la planta i poden reduir greument el seu vigor i fer-la fluixa i malaltissa. Quan s’intuïsquen estos símptomes, cal fer una revisió d’arrels.

Traurem la planta amb precaució del seu test i inspeccionarem per a observar els possibles signes de la plaga, que és similar a la de la cotxinilla cotonosa ordinària, amb pegats blancs a les arrels, semblants al cotó. També revisarem les plantes veïnes per vore si la infestació s’ha escampat, en este cas, tractarem tots aquells exemplars afectats i també aquells que se sospite que patixen la plaga. Evidentment, canviarem el substrat i no el reutilitzarem. Si decidim tornar-lo a utilitzar, l’haurem d’esterilitzar al forn per a eliminar qualsevol rastre d’infestació.

Detindrem l’atac eliminant la plaga completament de forma manual amb l’ajuda d’un xicotet pinzell banyat amb alcohol metílic i rentant després les arrels amb aigua abundant. El més segur és que les arrels secundàries es muiren amb el contacte amb l’alcohol, però durant el període de creixement, la planta no tindrà cap problema en renovar-les ràpidament.

els trips

Els tisanòpters (Thysanoptera) són un ordre de xicotets insectes neòpters, denominats a vegades trips (paraula derivada de l’anglés, Thrips) o xinxes del mal temps, malgrat no ser autèntiques xinxes (hemípters).

trips

Imatge d’un trips.

Són insectes semblants a les xinxes amb apariència externa de xicotets mosquits, d’uns 2 mm de llarg, de color i transparència variable al llarg de seu cicle vital. Les seues potes tenen unes ventoses per agarrar-se bé a les fulles.

Solen atacar els planters amb conseqüències fatals per a les vulnerables plàntules. Perforen les plantes per alimentar-se de la seua saba pel què la planta s’afeblix i es marcix. Succionen les cèl·lules dels teixits superficials. Els teixits afectats s’omplin d’aire donant el característic aspecte gris plom de la infestació per trips. A més, poden transmetre virus en picar una planta malalta i després una altra sana. Es desplacen botant i es poden detectar pels seus excrements en forma de xicotetes gotes negres, per la seua presència física (encara que són molt xicotets) o perquè les parts atacades de la planta es tornen de color gris plom. Es reproduïxen amb facilitat i les femelles posen els ous en els capolls o baix de les fulles. En pocs dies (de 7 a 15), segons la temperatura, naixen les larves, posteriorment passen a la terra i es transformen en pupa des d’on ben prompte arriben a la maduresa, ixen a l’exterior i comencen a alimentar-se.

Per combatre’ls podem trobar productes adequats en centres de jardineria o a altres centres amb una bona secció de jardineria.

l’aranya roja

És un àcar quasi invisible a simple vista. A diferència d’altres plagues d’insectes, és molt mòbil i es desplaça a gran velocitat. Creix en condicions càlides i seques i té uns òrgans mastegadors que solen deixar les fulles dels lithops amb ferides i cicatrius. A més de revisar les plantes amb regularitat i amb molta atenció per a vore signes de presència de les aranyes roges, es deu controlar amb atenció qualsevol xarxa de fines teranyines. Els àcars utilitzen les teranyines per a moure’s a través de tota la planta i les plantes veïnes; però açò ja sol ser signe d’una infestació molt avançada.

Lithops

Danys causats per l’aranya roja a les fulles d’un Lithops marmorata.

Si sospitem de danys ocasionats per l’aranya roja, hem de posar immediatament en quarentena totes les plantes infestades i vigilar les que aparentent no ho estan. El tractament amb algun tipus de pesticida és l’únic remei. Utilitzarem un pesticida indicat específicament per al control d’àcars. Seran necessaris diversos tractaments, ja que els ous no seran eliminats pel pesticida i la nova generació tornarà a colonitzar les nostres plantes. En general, caldrà fer una aplicació a la setmana, més o menys, depenent de les temperatures. A temperatures més altes, els àcars es reproduïxen més ràpid i el tractament haurà de ser més freqüent.

L’aplicació de pesticides pot crear una reacció fototòxica en l’epidermis dels lithops, per la qual cosa mantindrem les plantes allunyades de la llum solar directa després del tractament, durant algunes setmanes. Utilitzar un plaguicida sistèmic no sol ser un tractament útil, ja que són d’efecte lent i els danys de la infestació podrien agreujar-se mentre el sistèmic fa efecte, a més, els àcars no són insectes i per tant no són controlats amb la mateixa facilitat pels insecticides.

Les malalties

els fongs i el podriment

La pitjor malaltia que patixen els Lithops és la dels fongs, que arriben a podrir la planta sencera del dia a la nit quasi sense previ avís. És el malson més temut per qualsevol cultivador. Les criptògames abasten els fongs microscòpics, les espores dels quals, estan molt difoses en el medi vegetal. tenen una capacitat extraordinària de supervivència, perquè poden romandre molt temps en estat latent i reanudar l’activitat de multiplicació en quant le condicions mediambientals són favorables: humitat, temperada i aireació escassa. Quan s’allotgen en els teixits vegetals, “arrelen” i es ramifiquen per l’exterior i l’interior.

lithops

Podridura d’un Lithops karasmontana.

El podriment es manifesta de forma sobtada en la part de la planta que està en contacte amb la terra en forma de reblaniment dels teixits, que prenen una coloració verdosa o marronenca que s’estén del coll a les arrels i les fulles conduint la planta al col·lapse i la mort.

Si bé és un organisme fúngic el responsable del dany parasitari de la planta, la causa principal són les barreges de sòl incorrectes, transplantaments traumàtics, alts nivells d’humitat o haver patit cremades solars. La malaltia causada pels fongs, no es pot curar. Però per intentar evitar que es presente qualsevol problema fúngic, hem d’intentar que la planta no es veja sotmesa a les pertorbacions citades i aplicar preventivament productes antifúngics sistèmics. Destruirem les plantes infectades, les afectades de podridures i després eliminarem el substrat on estaven plantades.

altres paràsits: els virus i els bacteris

Els virus són uns organismes d’estructura molt senzilla, composts per proteïnes i àcid nucleic, i capaç de reproduir-se només en l’interior de cèl·lules específiques vives. Estos paràsits no són capaços d’introduir-se per ells mateixos a l’interior dels teixits vegetals, penetren a través de lesions o ferides de la planta, també a través del pol·len i les llavors. En canvi, els bacteris són organismes formats per una sola cèl·lula, visibles al microscopi i dotats de moviment propi.

lithops

Lithops bromfieldii afectat de virosi després d’un atac d’aranya roja.

Els fongs i els insectes xucladors o mastegadors com els àfids, els trips, les cotxinilles, els àcars i tots aquells que causen ferida en el teixit de la planta, són vectors i faciliten o permeten tant la infecció vírica com la bacteriana. La infecció vírica provoca diverses alteracions cromàtiques, deformacions o marciment. Mentre que la infecció bacteriana, provoca danys mitjançant l’emissió de substàncies tòxiques o la digestió dels teixits. Els bacteris estan molt difosos en el substrat.

També l’home n’és responsable amb les seues pràctiques de cultiu o la seua negligència, a través de talls i ferides com a conseqüència d’una incorrecta manipulació o durant els trasplantaments. La virosi està menys difosa, tot i que està en vies d’expansió i de moment és incurable. Es prevé utilitzant material no infectat i eliminant les restes vegetals.

En cas d’infecció cal impedir la proliferació i la difusió a les plantes sanes veïnes, destruir els exemplars infectats i canviar i eliminar tant el substrat com el test.