necessitats de llum i temperatura

Hem d’exposar els lithops a la màxima luminositat possible i al mateix temps els hem de protegir de l’exposició solar directa continuada. És preferible una certa protecció solar, però si els acostumem, també poden cultivar-se exclusivament en posicions assolellades. Si les plantes reben poca llum creixen allargades, febles i presenten uns colors més verdosos, mentre que un lleuger tint vermellós o ataronjat a les fulles, ens indica que ja estan exposades a la màxima exposició solar que poden tolerar.

ruschiorum etiolats

Lithops ruschiorum cultivats amb escassa  luminositat.

Durant l’hivern al nostre país, la intensitat lumínica disminuïx considerablement des d’octubre fins a mitjans de març, esta insuficiència de llum, junt a les baixes temperatures i una disminució de la quantitat d’aigua, dóna lloc a que la planta entre en un període de repòs. D’esta manera adapta com pot el seu ritme repòs-creixement a les condicions climàtiques de les nostres latituds. A principis de la primavera el teixit de la planta és més susceptible als danys, pel debilitament experimentat durant la letargia hivernal, però l’increment progressiu de la luminositat les va acostumant lentament a una exposició solar cada volta més intensa.

Per este motiu, l’exposició solar de les plantes, després d’haver passat la temporada freda a llocs més ombrívols, ha de fer-se gradualment i no ha de ser continuada, ja que en cas contrari es corre el risc de cremar els teixits de la planta per excés d’insolació. També la floració dels lithops està influenciada per la quantitat de llum que reben a la primavera i estiu, si no han estat exposats a una il·luminació suficient durant estos mesos, les plantes no florixen.

lithops cremat

Lithops afectat per cremades solars.

La millor orientació per a cultivar les nostres plantes-pedra és cap al sud o sud-oest que és on més dóna el sol i per tant són les posicions més iluminades, encara que als dies més calorosos de l’estiu se’ls ha d’oferir alguna classe de protecció que atempere els rajos solars. No hem d’oblidar que estes plantes també necessiten molta ventilació i estar protegides de la humitat i contra les pluges violentes i intenses.

Hi ha pocs gèneres de suculentes amb espècies que suporten bé la fred hivernal, la majoria d’elles entre les quals s’inclouen els lithops, deurien pasar l’hivern a l’abric de les intenses gelades, o el que és el mateix, a una temperatura continuada no inferior als 0ºC. Les temperatures hivernals idònies estan als voltants dels 10º. A la nostra latitud, a les costes mediterrànies de l’est peninsular es donen estes temperatures i poden romandre a l’exterior sense cap problema.

lithops sol

Colors rogencs d’un lithops exposat al sol.

Les condicions de vida durant l’hivern també influïxen decisivament en la floració dels lithops durant l’estació següent. Per regla general, els lithops només florixen si a l’hivern han passat un període suficientment llarg amb llum, sequera i temperatura fresca. Un hivern fresc i sec seguits d’una primavera i estiu càlids i més humits, ajuden en gran mesura a estimular la producció de flors a la tardor.

Una temperatura estiuenca diürna idònia se situa als voltants dels 25-30ºC; durant la nit és suficient una temperatura de 15-20ºC. Si la temperatura aplega a ser superior als 35ºC d’una manera continuada, els lithops poden entrar en un estat de letargi que s’allarga fins que les temperatures mitjanes tornen a baixar a finals de l’agost.