distribució geogràfica de les espècies de lithops

Els Lithops creixen de forma natural a àmplies zones de Namíbia i Sud-àfrica, així com en altres llocs limítrofs a Botswana —i possiblement a Angola—, en paratges que van des del nivell de la mar a l’alta muntanya. Estan documentades prop de mil colònies i cadascuna cobrix només una àrea territorial reduïda. Les diferents espècies del gènere Lithops es troben preferentment en ambients normalment restringits a un tipus particular de roca o de substrat. Els lithops no s’han naturalitzat en cap altre lloc del món fora de la seua regió originària.

lithops regions

Regions geogràfiques de l’àrea de distribució del gènere Lithops.

Les precipitacions en els diversos hàbitats naturals dels lithops varien de poc més de zero fins als 700mm a l’any. Els patrons i les aportacions pluviomètriques que fan possible la supervivència de les diferents espècies canvien segons les regions, i van des de les pluges estacionals d’estiu, a les pluges estacionals exclusivament d’hivern. En canvi, les espècies que viuen en llocs extremadament secs però prop de la costa, depenen quasi per complet de la humitat que forma la boira que ve de la mar. Esta humitat ambiental manté vives a les espècies que habiten a tota la franja costanera del Namib, en obtindre a partir de la seua condensació, la major part o la totalitat dels recursos hídrics que necessiten per a sobreviure. Les temperatures de tota la regió àrida de l’Àfrica austral, són generalment càlides a l’estiu i fredes a l’hivern, però amb notables variacions, ja que les espècies més properes a la costa occidental gaudixen d’unes temperatures molt més moderades durant tot l’any.

L’espècie L. amicorum es localitza en unes poques colònies molt pròximes entre elles a 75 km al sud-est de la ciutat namibiana d’Aus, sobre unes enormes crestes de quarsita a l’est del Gran Escarpament. Les formes tipus de L. aucampiae es localitzen a l’altiplà situat al nord del riu Orange, als voltants de la ciutat de Postmasburg —a la Província Septentrional del Cap (Sud-àfrica)—, a l’extrem sud del Kalahari. A la part més septentrional i als voltants de la ciutat de Kuruman es troben les formes de L. aucampiae amb la finestra més oberta. I al sud, més separades de la resta de les poblacions i seguint aigües amunt el curs del riu Orange a l’altura de la ciutat d’Hopetown, a la vora del Gran Karoo, es troben les poblacions dels L. aucampiae euniceae.

lithops map 1

Àrea de distribució de les espècies del gènere Lithops (I).

Els L. bromfieldii es localitzen a les terres dels voltants del meandre que fa el riu Orange a l’altura d’Upington, entre Neilersdrift i Groblershoop. Mentre la varietat tipus —L. bromfieldii bromfieldii— se situa a la mitat més oriental d’esta àrea compacta, els L. bromfieldii insularis i els L. bromfieldii menelli se situen a la més oriental. Fora d’esta àrea i més allunyades, les poblacions de L. bromfieldii glaudinae es troben a l’est de les muntanyes que separen la Reserva Natural de Witsand de la planura on se situa la ciutat de Postmasburg. Els L. coleorum es localitzen en una sola població als voltants de la ciutat sud-africana de Lephalale, a la planura de la riba del Limpopo, al Bushveld. Les poblacions de L. comptoni se situen a la foia que forma la conca del riu Doring al seu curs alt, a Sud-àfrica. Les poblacions tipus —L. comptoni comptoni— es localitzen a una xicoteta zona del sector més meridional, mentre que els L. comptonii weberi es limiten a una zona del sector septentrional, als voltants de la confluència del riu Doring amb el Tankwa.

Les colònies de totes les varietats de L. dinteri estan situades a les immediacions del riu Orange, al seu curs baix, al tram del riu situat entre les poblacions riberenques d’Onseepkans i Vioolsdrif. Mentre els L. dinteri dinteri brevis ocupen la part més occidental, les formes tipus —L. dinteri dinteri—, els L. dinteri multipunctata i els L. dinteri frederici se situen al sector que queda a l’est de la Reserva Natural de Sandfontein. Els L. divergens són originaris de les terres situades a la Reserva Natural de Knersvlate, prop de la costa sud-occidental de Sud-àfrica, al nord de Vanrhynsdorp. Les colònies de la subespècie L. divergens divergens se situen a la seua zona més occidental, a la planura, mentre que les colònies de L. divergens amethystina, aïllades de la resta, ho fan a la zona nord-oriental de la reserva i sobre el Gran Escarpament, a l’est de Kliprand.

Els L. dorotheae se situen exclusivament a un reduït paratge  entre la ciutat sud-africana de Pofadder i les gorges del riu Orange. Els L. francisci es troben a una xicoteta àrea pedregosa del desert del Namib centrada als turons de Konisberg i Halenberg, situats a 35 km a l’est de la ciutat namibiana de Lüderitz.

Les colònies de la varietat tipus dels L. fulviceps es concentren a una extensa zona que comprén les muntanyes Karas, la plana de Grünau i la part més oriental de les muntanyes del parc Natural de Richtersveld, al sud de Namíbia. Al sud-est i fora d’esta àrea, als voltants del riu Orange prop de Lutzputs, a Sud-àfrica, es troba una població aïllada de la varietat tipus. Mentre que a la part nord de les muntanyes Karas i a uns 35 quilòmetres al nord-est de la zona principal de la varietat tipus, es troba l’única colònia de L. fulviceps lactinea.  Els L. fulviceps laevigata es van descobrir el 2004 fora de l’àrea de la varietat tipus, a una colònia bastant aïllada situada a 90 km al nord-oest de Pofadder, a Sud-àfrica.

lithops map 2

Àrea de distribució de les espècies del gènere Lithops (II).

L’àrea de distribució dels L. gesinae se centra en la regió que ocupen les muntanyes Tiras i el seu entorn, una zona àrida i pedregosa situada a l’est i a la vora de les dunes roges del Namib, declarada reserva de la biosfera. La Reserva de la Biosfera de la granja de Namtib, on es troba la població C207, té una superfície de 16.400 hectàres, està situada en una propietat privada i és considera que té els paisatges més bells i escènics del sud de Namíbia. La zona de distribució dels L. geyeri se situa al Namaqualand i a prop del tram final del riu Orange, a una xicoteta àrea entre el sud d’este riu i el nord d’Eksteenfontein caracteritzada pels congosts i el paisatge muntanyenc i desèrtic, coneguda amb el nom de ‘Richtersveld’. La part sud de d’esta bioregió —on se situen les poblacions de la forma “hillii” (C232 i C233)— està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, mentre que la part nord, al nord-oest del nucli de Kuboes —on es troba l’única població tipus (C274)—, també està protegida i declarada parc nacional. L’àrea de distribució dels L. gracilidelineata comprén aproximadament el territori que ocupa la província namibiana d’Erongo, situada al nord de la regió de dunes del desert del Namib. Les poblacions de L. gracilidelineata brandbergensis s’ubiquen al massís granític del Brandberg, a la zona del Damaraland. Algunes colònies d’esta subespècie creixen entre els 2.300-2.400m, la major altitud registrada fins llavors per als lithops en estat salvatge. Les poblacions de la subespècie L. gracilidelineata waldroniae es local·litzen a l’extrem sud-oest del territori de distribució de l’espècie, on diverses poblacions es distribuïxen pels voltants dels congosts del riu Swakop i molt a prop de les formacions muntanyenques del Vogelfederberg, a uns 50 km de la badia de Walvis.

Els L. halli estan distribuïts per una ampla zona al nord del Karoo als voltants del riu Orange, que arriba a posar-se en contacte amb el Kalahari al nord i amb les terres altes de l’Highveld per l’est. La varietat tipus es localitza —la major part de les poblacions— al sud d’esta àrea de distribució, als voltants i al sud de Prieska i Hopetown. Mentre que la major part de les poblacions de L. halii ochracea se situen al nord de Prieska i del riu Orange, als voltants d’Upington. Al sector més sud-oriental i en contacte amb els L. salicola apareixen colònies amb la superficie reticulada, és creu que són una hibridació o una transició amb L. salicola, per les seues semblances amb esta espècie. Els L. helmutii es concentren en una reduïda àrea del Xicotet Namaqualand situada a l’est del Gran Escarpament, a la zona d’altiplà del Richtersveld, al nord-est i molt a prop de la ciutat de Steinkopf.

lithops map 3

Àrea de distribució de les espècies del gènere Lithops (III).

El xicotet territori de distribució dels L. hermetica es compon d’una sèrie de colònies molt properes entre elles al parc nacional de Sperrgebiet i que s’inclouen en una extensa àrea protegida i una antiga regió d’explotació diamantífera, on està prohibit el pas. El nom “hermetica” per a esta espècie fa referència precisament a això, en que es troba en una àrea “hermèticament” tancada. Això fa que, de fet, este siga l’únic lloc on els lithops gaudisquen d’una protecció garantida enfront de les recol·leccions il·legals. Les poblacions de L. herrei s’ubiquen al tram final i als dos marges al llarg del riu Orange, en una estreta franja d’uns 70km de llarg i no més de 10 km d’ample a l’oest de Sendelingsdrif. Al nord i un poc més apartada d’esta àrea, trobem la població C355, a prop de Rosh Pinah. A l’oest, a prop de la costa i en altituds més baixes, apareixen les variants amb la finestra més “translúcida”, mentre que més a l’interior i a major altitud es troben les formes amb la finestra més opaca o maculada. A les poblacions intermèdies, les dos formes es barregen.

Els L. hookeri estan distribuïts per una ampla zona al nord del Karoo i als voltants del riu Orange que arriba a posar-se en contacte amb el Kalahari a la zona de Niekerkshoop. Compartix gran part del seu territori amb els L. halli i L. salicola. El territori de l’espècie pren l’aspecte de la cunya creixent que formen els punts de les ciutats de Groblershoop, Britstown i Kimberley. Els L. hookeri dabneri s’ubiquen al nord de Douglas i el riu Riet i als voltants de la ciutat de Kimberley, al nord-est del territori de l’espècie; els L. hookeri elephina creixen sobre una xicoteta àrea al nord i al nord-est de Britstown; l’àrea territorial dels L. hookeri lutea també és molt menuda i es localitza al nord i nord-est de Groblershoop, a l’extrem nord del territori de l’espècie; els L. hookeri marginata s’ubiquen als dos marges al llarg del riu Orange, en una estreta franja del tram del riu que va des d’Orania fins a Douglas, aproximadament. Les poblacions de L. hookerii subfenestrata apareixen en una xicoteta àrea al sud de Prieska i en una altra a l’altre costat de l’Orange, mentre que altres poblacions apareixen a l’àrea muntanyenca que hi ha entre Niekerkshoop i Griekwastad; Els L. hookeri susannae es troba en una sola població al sud-est de Douglas.

Els L. julii estan distribuïts per una ampla zona al nord del Karoo. L’espècie traspassa el riu Orange i s’escampa per la planura meridional de la regió de les muntanyes Karas. La majoria de les poblacions de la varietat tipus es concentren als voltants de la vall de Tantalite, una xicoteta àrea muntanyenca i minera situada al sud de Warmbad. Algunes poblacions també apareixen més al nord, a l’altura de Karasburg. Uns 90 km a l’oest de l’àrea de distribució de la varietat tipus —L. julii julii—, en un territori bastant menut i també al nord del riu Orange, es concentren les poblacions de L. julii rouxii, a la qual estan estretament relacionades. El territori de distribució dels L. julii fulleri comprén la majoria del territori d’esta espècie situat al sud del riu Orange, —tot i que es poden trobar també diverses poblacions al nord d’este riu, al sud-oest d’Upington— en la gran àrea de planures del Bushmanland, situada entre les ciutats de Steinkopf i Kenhardt. La variant L. julii fulleri brunnea es troba en un xicotet paratge dins d’esta àrea, prop de Poffader.

El territori de l’espècie L. karasmontana està distribuït en dos sectors diferenciats: per una banda, a la plana de Grünau, a l’oest de les muntanyes Karas i als voltants de la ciutat de Grünau, es troben les poblacions de la varietat tipus —L. karasmontana karasmontana—  i la colònia de L. karasmontana tischeri, mentre que més cap a l’oest en direcció a l’oasi d’Ai-Ais es troben els L. karasmontana aiaisensis; d’altra banda, al Gran Namaqualand trobem els L. karasmontana bella a 100 km cap a l’interior des de la costa i als peus del Gran Escarpament, repartits en colònies en una àrea vertical que va des de les muntanyes Tiras fins a l’altura de la muntanya Skerpioenkop. Les colònies de L. karasmontana bella apareixen alternades amb algunes colònies de L. karasmontana eberlanzii a la vora del Gran Escarpament, mentre que a l’oest d’Aus en direcció cap a Lüderitz, es localitza una altra agrupació de colònies de L. karasmontana eberlanzii als voltants de l’àrea muntanyenca de Roteberge-Tschaukaib.

El territori de distribució dels L. lesliei és el més gran de totes les espècies del gènere Lithops. És l’única espècie que apareix a les terres altes de l’Highveld i junt al L. coleorum, a les planures herboses del Bushveld. La major part de les colònies de la varietat tipus —L. lesliei lesliei— es concentren a l’àrea que ocupa la província sud-africana de Gauteng. Esta província és la més xicoteta del país amb només un 1,4% de la seua superfície, però està altament urbanitzada i té una població de 12.272.263 d’habitants. Esta característica convertix els seus espais naturals verges en uns dels més vulnerables de Sud-àfrica. Al sud i lluny d’esta àrea es troben poblacions de la varietat tipus prop de les ciutats de Betlem i Harrismith. També lluny del Gauteng, al cor del Bushveld, apareixen algunes poblacions de la varietat tipus i als voltants de la ciutat de Polokwane (antiga Piertersburg) les formes ‘Piertersburg’. Altres formes apareixen més a l’oest a diverses poblacions a l’altura de Logageng, prop de la frontera amb Botsuana (‘gray form’)… Els L. lesliei lesliei venteri s’ubiquen a l’oest de la ciutat de Warrenton, a les terres que rega el riu Hartsrivier. I a uns 20-25 km al nord de Kimberley es troben les formes de L. lesliei lesliei que porten el nom d’esta ciutat. Mentre que als voltants de la ciutat de Ritchie, al sud de Kimberley i a la vora del riu Rietrivier es troben les colònies de L. liesliei liesliei hornii, a 10-20 km al nord de la ciutat de Douglas i a l’oest del riu Vaal, es localitzen els L. leslieli lesliei burchellii.

L’àrea territorial de distribució dels L. marmorata se situa a l’est i nord-est de la ciutat de Steinkopf. La varietat tipus —L. marmorata marmorata— s’ubica a una xicoteta plana situada a uns 25 km al nord-est de Steinkopf quasi tancada per les formacions muntanyenques de Kabinaskop, Eenrietberg i Uranoop. Al nord de les muntanyes d’Uranoop, a la xicoteta conca de la rambla de Koubank es troben les colònies de L. marmorata elisae. Mentre que més lluny d’estes àrees, a uns 75 km al sud-est de Steinkopf se situen les colònies de la forma ‘framesii’ de la varietat tipus. Els L. meyeri són originaris de una xicoteta àrea rocallosa de quarsita situada entre Richtersveld i el riu Holgat, al Xicotet Namaqualand. Els L. naureeniae es distribuïxen per una minúscula zona muntanyenca situada a quatre quilòmetres al sud-est de Kamassies, A 60 km al sud-est de Springbok. L’àrea de distribució de les colònies de L. olivacea comprén una xicoteta zona centrada al veinatge d’Aggeneys, a uns 50 km al sud i sud-oest de Pofadder, a sud-Àfrica. L’àrea de distribució dels L. optica ocupa una estreta franja costanera d’uns 30 km d’ample cap a l’interior però d’uns 200 km de llarg, que s’estén cap al sud al llarg de la costa des de les Dagger Rock, a uns 20 km al nord de Lüderitz, fins a l’àrea d’Affenrücken. Les colònies de L. otzeniana són originàries d’una xicoteta zona als voltants de l’àrea de la granja de Brakfontein, a uns 40-45 km al nord i nord-oest de la ciutat de Loeriesfontein.

L’extensa àrea de distribució dels L. pseudotruncatella se centra en la regió namibiana de Khomas. La major part de les colònies es troben des de Windhoek fins al riu Fish, al sud. Al nord del riu Swakop i un poc més allunyats de la resta del territori, es troben les formes L. pseudotruncatella wolkii i els L. pseudotruncatella elisabethiae, que apareixen encara més allunyats de la resta de les varietats, a uns 55 km al sud-est d’Otjiwarongo, a una sola localitat coneguda, als contraforts de les muntanyes de Waterberg. Les colònies de la varietat tipus  —L. pseudotruncatella pseudotruncatella—, els L. pseudotruncatella riehmerae, els L. pseudotruncatella dentritica, els L. pseudotruncatella groendrayensis i els L. pseudotruncatella volkii, es concentren al centre de l’àrea de distribució de l’espècie. Els L. pseudotruncatella archerae queden distribuïts més al sud, en una zona molt restringida a les muntanyes de Naukluft, a uns 120 km al nord-oest de Maltahöhe.

L’àrea de distribució dels L. ruschiorum se situa al llarg de l’estreta plana costanera des del nord de la badia de Walvis fins a Angola i concentrada en dos sectors separats: les colònies de la varietat tipus —L. ruschiorum ruschiorum— i la seua forma ‘nelii’ es localitzen entre la badia de Walvis i la de Cross, sobre uns 300 km al nord, al llarg de la costa i fins a uns 75 km cap a l’interior; mentre que les colònies de L. ruschiorum lineata s’estenen cap al nord al llarg de la costa uns 150 km o més, al desert de Kaoko, aproximadament des de la rambla Hoarusib fins a Angola i no més d’uns 60 km cap a l’interior.