lithops lesliei, esp.

lithops lesliei

Lithops lesliei.

Els lithops lesliei, malgrat la variabilitat cromàtica del seu cos, respecten sempre uns patrons que els fan molt fàcils de reconéixer. Les finestres tendixen a ser closes pels nombrosos canals de diverses mides enllaçats de forma irregular i amb nombrosos punts que presenta. També hi ha amb finestres més obertes, com si els canals s’haveren borrat. Generalment són de tamany mitjà i els seus color varien entre diversos tons de marró o gris, però també hi ha espècies verdes. La superfície de les fulles i la planta en general, és plana i les seues flors són grogues.

La subespècie burchelli és de color gris i amb la part central de la finestra més oberta i els fins canals marginals no estan ramificats com en la subespècie venteri i acaben al marge amb un punt. No té punts dispersos; la varietat lesliei hornii és molt distintiva pel seu color marró-rogenc i té la superfície amb un lleuger relleu. El centre, obert, acaba en canals més o menys ramificats al marge exterior. És similar a algunes formes de L. aucampiae; la variant hornii Greenhorn és de color verd clar i les seues flors són blanques. 

lithops lesliei

Lithops lesliei Albinica.

La forma Albiflora, presenta els mateixos aspectes característics de l’espècie tipus, però les seues flors són blanques; també presenta els mateixos aspectes la variant Albinica, però en este cas, el cos és de color verd clar i les flors són blanques; en canvi, la forma lesliei Storms’s Albinigold, només es pot diferenciar de lesliei Albinica quan està florint, ja que també és verda, però té les flors grogues.

La variant lesliei mariae és de color amarronat i presenta un patró de dissenys molt fins i regulars, amb punts i illes; la subespècie lesliei minor es caracteritza pel seu menor tamany i pels nombrosos puntets que formen canals grans i irregulars que cobrixen tota la superfície de la fulla; la variant minor Witblom és igual, però té les flors blanques; la varietat rubrobrunnea es diferencia de l’espècie tipus pel seu color més rogenc; la subespècie venteri és diferencia pel seu color grisós i pels dissenys irregulars de les seues finestres, que formen grups de punts i línies que creen canals irregulars que van aprimant-se cap al marge exterior, mentre que a la variant venteri mairisi, presenta unes finestres més obertes al centre.