M’agraden les plantes quasi des que tinc memòria. De ben jove ja em van cridar l’atenció els cactus, amb les seues formes extravagants i capricioses així com la seua diversitat de tamanys, d’apariència quasi monumental. Lithoparium

Amb setze o dèsset anys ja vaig començar a adquirir i a crear plantes noves a partir d’esqueixos d’altres que trobava per ahí. La resta de les suculentes no em cridaven l’atenció, només les cactàcies em tenien encisat. Un dia, quan estava “de ronda” pels vivers, buscant nous exemplars de cactus per a la meua col·lecció —que ja començava a ser important—, vaig descobrir unes xicotetes suculentes en forma de pedra bastant peculiars, el seu nom era tan extrany com ho era la planta: lithops —encara hui, no sé amb certesa com ho he de pronunciar—. Vaig comprar un parell de testets amb varis exemplars cadascun.

Inicialment eren unes plantes que em duraven molt poc, se’m podrien. No aconseguia mantindre-les vives. Encara no existia Internet i era molt difícil aconseguir informació sobre el seu cultiu, i la poca que trobava era la que posava en les fitxes dels llibres sobre els cactus i suculentes que anava trobant. Però al cap i a la fi, lo meu eren els cactus… Bastants anys després, vaig canviar de vivenda i la meua ja considerable col·lecció de cactus, que ocupava més de la mitat de la terrassa d’una casa de poble, ja no cabia on em vaig traslladar. Em vaig vore en la disjuntiva de què fer amb les meues plantes. A poc a poc em vaig anar desfent de la majoria, vaig començar a regalar-les. Però em vaig quedar amb els cactus que més m’agradaven… i amb els pocs lithops que tenia. Lithoparium.

Corria l’any 2000 i a poc a poc em fixava cada volta més en els lithops, el seu xicotet tamany era un avantatge per la qüestió de l’espai, però em costava molt d’aconseguir-ne, a banda que tampoc acabava d’encertar en cultivar-los sense tindre cap baixa. Als vivers que jo habituava i coneixia, no solien tindre’n sempre i anava incorporant exemplars molt de tard en tard.

Com que jo no entenia d’espècies ni de noms, quan els trobava als vivers, els anava comprant segons les formes i els colors que encara no tenia. Anys després em vaig adonar que les que allí venien eren les espècies més comunes, per la seua facilitat de cultiu: L. lesliei, L. aucampiae, L. fulviceps, L. salicola, L. karasmontana, L. schwantesii, L. terricolor, L. hookeri… sense identificar i sense número Cole, evidentment. Posteriorment vaig aprendre a diferenciar-les i identificar-les.

Els anys passaven i quatre anys després vaig tornar a canviar de casa i els cactus que em quedaven ja no em cabien al nou apartament on em vaig traslladar. Però la meua nova vivenda a la ciutat, tenia un balconet semi-protegit i orientat a l’oest, perfecte per a la trentena de lithops que tenia. L’era d’Internet em va descobrir nova informació sobre el seu cultiu i més tard, les tendes online on en venien. Recorde, ja fa molts anys, una guia de cultiu de lithops que hi havia a una estrafolària pàgina web anomenada “Doctor Risco”. Trobe que eixa va ser la primera guia de cultiu que vaig llegir. També recorde un bloc ja desaparegut sobre lithops —lithops.es—, que em va ajudar molt en els meus inicis (a partir de 2011, manolithops.es començaria a omplir el buit deixat per lithops.es). Lithoparium.

La primera botiga online on venien lithops la vaig descobrir el 2007, també va ser la primera on en vaig comprar; es deia Ortega Cactus. La botiga ja no existix, però encara conserve el catàleg en pdf de 2007 i ara, veig amb perspectiva totes les espècies que tenien. Vaig comprar a l’atzar huit lithops de diferents espècies amb Cole, no recorde, però crec que em vaig guiar pels seus exòtics noms i buscant imatges pel Google. Actualment només conserve tres exemplars de la compra a Ortega Cactus. El 2008 em vaig traslladar al Cap i Casal. Allí hi havia molts més vivers i noves oportunitats d’aconseguir lithops. Incorporava els L. halli, L. marmorata, L. olivacea, L. julii…

El 2011 vaig descobrir Cono’s Paradise i a finals de 2012 Singular Plant. A partir d’ahí, ja va ser tot diferent. Eixe mateix any incorpore els meus primers deu conofits de dos anys (“mix oferta”), des de Cono’s Paradise i els L. verruculosa des de Singular Plant. Vaig començar a cultivar lithops des de llavors i a incorporar les espècies —d’un any d’edat— que eren menys comunes als vivers generalistes, però ja amb el número Cole: L. gesinae, L. herrei, L. dorotheae, L. bromfieldii, L. geyeri, L. helmutii, L. optica, L. otzeniana, L. pseudotruncatella, L. dinteri… Més tard, els més difícils d’aconseguir: L. naureeniae, L. meyeri, L. colerorum, L. francisci, L. comptonii, L. divergens, L. villetii, L. ruschiorum… i vàries cultivars.

El 2014 em faig amb totes les varietats de L. gracilidelineata i adquirisc 10 conofits més. Més de tres mesos van tardar en arribar-me a casa unes llavors que vaig comprar en Mesa Garden. No tinc pensat comprar-hi més. El 2015 em faig soci del Mesemb Study Group i amb l’adquisició a principis d’any d’exemplars adults de L. steineckeana i L. werneri, traspasse la ratlla de les espècies considerades “quasi impossibles”.

Durant el transcurs d’eixe mateix any adquirisc seixanta conofits més i comence a incorporar altres plantes-pedra, com dinterants, argirodermes o els pleiòspils “Royal Flush”. A principis de gener de 2016, m’arriba des d’Agroideas la meua primera tanquana.

Ara tinc un xicotet lithoparium amb més d’un miler de plantes adultes de 34 de les 38 espècies de lithops, amb quasi totes les seues subespècies i varietats amb el numero Cole: aproximadament 700 plantes amb número Cole (de les quals unes 70, tenen menys de tres anys); 300 plantes sense número Cole; 107 cultivars amb i sense número Cole; 72 conofits i unes 45 aïzoàcies també considerades com plantes-pedra. Tinc plantes de més de deu anys, però podria afirmar que el gros de la meua col·lecció és relativament jove. Vos la presente en esta web. Bon cultiu!

algunes dades de la meua col·lecció

L’orientació del meu lithoparium és la pitjor, ja que la meua terrassa dóna al nord i la llum comença a escassejar ja des de finals de setembre fins l’abril. A partir de mitjans d’agost, el sol ja està més baix i a les vesprades ja no dóna a la meua terrassa. I això repercutix tant en el cicle vegetatiu dels lithops com en la seua floració, que evidentment, mostra un percentatge bastant baix, al voltant del 35%. Per això i al meu pesar, molts exemplars no em florixen. Però no puc donar-li la volta a la terrassa. 

Amb les temperatures no tinc cap problema, rarament les mínimes baixen dels 0 ºC durant l’hivern, però tampoc amb les màximes, que solen situar-se sobre els 30 ºC durant el període central de l’estiu. Tot i que les escasses baixes que tinc entre els exemplars adults, sempre es donen durant el mes juliol si no respecte el breu període de repòs estival. Normalment quan tinc alguna baixa en adults, és en este mes. Li tinc terror, així que suspenc els regs des de mitjans mes de juliol fins la segona quinzena d’agost.

Protegisc els prestatges més exposats a les pluges amb un plàstic gegant des de la tardor fins ben avançada la primavera. El plàstic —transparent— no el deixe fix durant tot l’hivern, per no restar-li més claredat a les plantes, només el col·loque quan veig les pluges vindre. I res, tot l’hivern amb l’aplicació del temps al telèfon mòbil per controlar la previsió del temps. Les plantes amb el període de repòs hivernal —com els lithops— no reben ni una gota d’aigua des d’octubre fins al mes d’abril o això, segons tinguen d’avançada la muda. L’orientació del meu lithoparium alentix i allarga considerablement el període de repòs vegetatiu dels meus lithops, ja que molts d’ells no acaben la muda fins el juny o el juliol.

Generalment les llavors que sembre són de les meues pròpies plantes i quan necessite incorporar espècies noves, els dos principals proveïdors als que recórrec, que segons la meua experiència tenen millor varietat i qualitat són Cono’s Paradise i Mesa Garden. La major part de les llavors les compre a Cono’s Paradise, els preus són molt més econòmics, amb diferència. Kakteen-Piltz sovint també té llavors interessants i a bon preu. Mentre que recórrec a altres, com Mesa Garden només per a les espècies i les cultivars més rares que no puc aconseguir a les botigues online europees, molt més barates. També obtinc com a soci, llavors del Mesemb Study Group. Lithoparium

Utilitze tests redons de 10cm de plàstic, substrat bàsicament mineral i utilitze etiquetes translúcides discretes per no restar-li protagonisme a les plantes. La meua guerra contra les cotxinilles i les aranyes roges és constant durant tot l’any. Malgrat les diferents adversitats que es donen al meu cultiu, m’apassionen estes plantes. Seguisc el meu particular calendari de cultiu que presente en la web i publique l’historial i la meua agenda de cultiu en este mateix apartat.