les aïzoàcies

Les Aizoaceae (Aïzoàcies o Aizoàcies) són una extensa família botànica de plantes herbàcies o subarbustives, amb les fulles senceres, oposades i suculentes. La majoria són herbàcies i creixen de forma erecta o prostrada. La inflorescencia és cimosa o de flors solitàries i actinomorfes, normalment són hermafrodites i sense pètals vertaders però amb sèpals. El fruit és en forma de càpsula.

aizoaceae

Làmina Aïzoàcies.

Quasi tots els seus membres són xeròfits i originaris de zones àrides i semiàrides. La majoria de les espècies (96%) d’esta família són endèmiques de l’Àfrica austral, la resta viuen en regions subtropicals o tropicals (Austràlia, Xile, nord d’Àfrica o, més rarament, a l’Europa meridional).

La família comprén unes 1.782 espècies repartides en aproximadament 132 gèneres, distribuïts en 4 subfamílies: AizooideaeSesuvioideaeMesembryanthemoideae i Ruschioideae.

Les Ruschioideae són la subfamília amb més gèneres de la família de les Aïzoàcies. Els seus membres són xeromorfs i perennes, rarament són plantes anuals. Les seues fulles són cilíndriques, triangulars i suculentes.

La majoria de les espècies, creixen en zones de precipitacions d’hivern amb menys de 300 mil·límetres de precipitació per any (Lithops, Frithia…), mentre que un nombre limitat es troba en zones de precipitacions d’estiu (Conophytum, Cheiridopsis, Fenestraria…). Els gèneres més tolerants com Glottiphyllum o Faucaria creixen durant tot l’any. El gènere tipus de la subfamília és el gènere Ruschia.

Com en totes les Aïzoàcies, les flors són apètales, els pètals són substuïts pels estaminodis, nombrosos estams estèrils que generalment estan vivament acolorits.  D’aparença petaloide, simulen en conjunt una corol·la amb una funció decorativa per atraure els pol·linitzadors. Els estams fèrtils, s’agrupen en forma cònica al centre de la flor.

Poden ser hermafrodites i són pol·linitzades de dia pels insectes. Tenen 4-5 o més estams funcionals, gineceu d’ovari súper, mitjà o ínfer d’un a vint carpels. El fruit és una càpsula anomenada núcula, que s’obri de forma natural —amb el contacte amb l’aigua— quan està madura.

La principal característica de la subfamília es deu a que presenta una placentació parietal i basal, els nectaris tenen forma de pinta i estan lliures sèpals i pètals, a diferència de les altres subfamílies. És l’única subfamília amb l’epidermis xeromòrfica. Les Ruschioideae es dividixen en tres tribus:

Les Apatesieae poden ser plantes anuals o perennes. Les seues fulles són generalment planes i les característiques cèl·lules en forma de bufeta, només estan presents al llarg de les vores de les fulles. Els estaminodis són filiformes i papil·losos, els estams estan ocupats en la punta amb grosses papil·les inflamades. El nectari de les flors és ampli, pla i anul·lar. Els fruits es formen a partir d’un nou teixit.

A esta tribu pertanyen gèneres com Apatesia, Carpanthea, Caryotophora, Conicosia Saphesia.

Les Dorotheanthea són plantes anuals. Les seues fulles són planes i les cèl·lules en forma de bombolles estan presents en tota la superfície de la fulla. El nectari segmentat de les flors és ampli, pla i anul·lar. Els fruits es formen a partir d’un nou teixit.

A esta tribu pertanyen gèneres com Aethephyllum, Cleretum o Dorotheanthus.

Les Ruschiae són plantes perennes, generalment amb tiges llenyoses. Les seues fulles de forma cilíndrica o triangular, estan fusionades des de la base. L’epidermis és xeromorfa. Les flors tenen nectaris en forma de pinta, que se separen unes d’altres o formen un anell. Els fruits són càpsules que una volta madures s’obrin en contacte amb la humitat o l’aigua i alliberen les seues llavors. 

psammophora modesta

Psammophora modesta (forma tapissant).

A esta tribu pertanyen els gèneres considerats com plantes-pedra* i també altres com Acrodon, Aloinopsis, Amphibolia, Antegibbaeum, Antimima, Arenifera, Argyroderma*, Astridia, Bergeranthus, Bijlia, Braunsia, Calamophyllum, Carpobrotus, Carruanthus, Cephalophyllum, Cerochlamys, Chasmatophyllum, Cheiridopsis, Circandra, Conophytum*, Corpuscularia, Cylindrophyllum, Delosperma, Dicrocaulon, Didymaotus*, Dinteranthus*, Diplosoma*, Disphyma, Dracophilus, Drosanthemum, Eberlanzia, Ebracteola, Ectotropis, Enarganthe, Erepsia, Esterhuysenia, Faucaria, Fenestraria*, Frithia*, Gibbaeum*, Glottiphyllum, Hallianthus, Hammeria, Hartmanthus, Hereroa, Ihlenfeldtia*,  Jacobsenia, Jensenobotrya,  Jordaaniella, Juttadinteria, Khadia, Lampranthus, Lapidaria*, Leipoldtia, Lithops*, Machairophyllum, Malephora, Marlothistella, Mestoklema, Meyerophytum, Mitrophyllum, Monilaria, Mossia, Muiria*, Namaquanthus, Namibia, Nananthus, Nelia, Neohenricia, Octopoma, Odontophorus, Oophytum*, Orthopterum, Oscularia, Ottosonderia, Peersia, Phyllobolus, Pleiospilos*, Polymita, Prepodesma, Psammophora, Rabiea, Rhinephyllum, Rhombophyllum, Ruschia, Ruschianthemum, Ruschianthus, Sarcozona, Schlechteranthus, Schwantesia, Scopelogena, Smicrostigma, Stayneria, Stoeberia, Stomatium, Tanquana*, Titanopsis, Trichodiadema, Vanheerdea, Vanzijlia, Vlokia*, Wooleya i Zeuktophyllum.

L’aspecte i la morfologia de les Ruschiae no és homogènia i podríem agrupar-les en tres formes principals:

  1. La forma tapissant formada per matolls més o menys llenyosos, que tendixen a créixer a ras de terra. Els gèneres més coneguts són Delosperma, Malephora, Lampranthus, Psammophora, Oscularia o Carpobrotus.
  2. La forma mimètica està formada per diminutes plantes que són el resultat d’una meravellosa evolució, ja que han reduït el seu cos a la mínima expressió per mimetitzar-se entre les pedres entre les quals creixen per tal defendre’s dels seus depredadors. Són les anomenades plantes-pedra. Els gèneres més coneguts són Lithops, Dinteranthus, Argyroderma i Conophytum.
  3. La forma en mata està formada per les espècies intermèdies entre els dos primers grups i tendix a créixer en forma de xicotetes mates. Els gèneres més coneguts són FaucariaCarruanthus, Gibbaeum, Glottiphyllum, Vanheerdea o Pleiospilos.