lapidaria

Lapidaria és un gènere monotípic que pertany a la família Aïzoàcies, endèmic del sud d’Àfrica. Només té una espècie: Lapidaria margarethae. Es creu que és una espècie de lithops ancestral, o el descendent més primitiu d’un lithops ancestral. Es coneixen entre cinc i quinze subpoblacions.

Creix afonada —i quasi invisible— a les planures de quars blanc o entre els clevills de les pedres o entre pedres soltes. Per regla general, pujols de suaus costeres cap al nord-est, entre els 700 i 1100m d’altura, a ple sol o baix d’arbusts nans de l’estepa suculenta. Compartix hàbitat amb una ampla gamma de suculentes de xicotet tamany. El seu nom (Lapidaria margaretae) fa referència a l’aspecte, color i superfície de les seues fulles i deriva de les paraules llatines LAPIDARIUS que significa “relatiu o pertanyent a la pedra” i MARGARITACEUS que significa “perla”.

Lapidaria margarethae

Lapidaria margarethae.

La lapidària és una planta molt compacta, solitària, amb 2 a 4 parells de fulles i rarament es ramifica. Tendixen a semblar-se, tant en forma com en color, a les pedres i cudols dels deserts rocosos del seu hàbitat natural. Les seues fulles són suculentes i tenen una forma triangular amb costats arredonits, un poc més llargues que amples, acuminades, curtes, de 4 cm de longitud i 1-2 cm d’ample, varia el seu color d’un gris blavós a tons més rosacis. El color és més intens a la base mentre que a la resta de la fulla és més pàl·lid. Els marges són durs i prominents, generalment de color rosa o porpra. Els entrenucs són curts i el parell de fulles noves emergix en angle recte respecte al parell de fulles anteriors. La superfície és molt llisa. Les flors són solitàries, apareixen a la tardor, de 5cm d’ample amb un màxim de 100 pètals de color groc daurat, més blanques a la base, de 300-500 estams principalment alçats en el centre de la flor. El fruit és una càpsula que s’obri en ser banyada. És molt pareguda al gènere Argyroderma per l’aspecte i color de les seues fulles, però es distingix clarament a causa de la disposició de l’anell d’estams.

Cultiu

És una espècie de cultiu relativament senzill molt semblat al cultiu dels lithops. El seu creixement no és lent però els xicotets exemplars ja emeten flors. És molt fàcil de cultivar en climes càlids, requerix un substrat amb bon drenatge, regs nuls a l’hivern i quinzenals a la tardor-primavera tenint en compte grandària i material del dels tests. Cal deixar assecar el substrat entre reg i reg, i en cas de dubte, és preferible no regar, és molt rar que muira per falta d’aigua.

No s’han de regar banyant les fulles ja que poden tacar-se i tampoc ha de quedar aigua estancada al substrat, ja que pot causar la putrefacció de la planta. Quan comence el període d’activitat vegetativa s’ha d’anar regant de forma espaiada i amb poca quantitat d’aigua. A l’estiu, sobretot quan les nits són molt caloroses, entra en repòs i amb prou faenes cal regar en este moment. El seu creixement comú a la tardor, també pot créixer a l’hivern i primavera en condicions càlides i molt lluminoses. Preferix ser cultivat amb bona exposició lluminosa, brillant i tamizada, no s’ha d’exposar a sol directe a l’estiu, ja que massa exposició solar pot cremar i enfosquir les fulles. És convenient protegir-les de baixes temperatures a partir de 0ºC però en condicions apropiades suporta fins a -4ºC per curts períodes de temps. Es reproduïxen per llavors, el seu manteniment és molt fàcil i és prou resistent a les plagues.