la propagació vegetativa

La multiplicació per divisió de mata és una forma ràpida i relativament fàcil, però no massa freqüent de multiplicar plantes-pedra. Este mètode de propagació és més comú i pràctic amb la frítia, la finestrària o els conofits que amb els lithops o els dinterants. Cal tindre clar que quan es multiplica un vegetal amb les tècniques de la propagació vegetativa, obtenim individus exactes a la planta mare (clon). La propagació vegetativa s’aconseguix separant un parell de fulles d’una planta amb molts caps, que són tractats com un esqueix. En el cas de la frítia o la finestrària seria més apropiat parlar de “divisió de mata” que d’esqueix.

lithops

Dos esqueixos de lithops.

La millor estació per a plantar esqueixos i que arrelen amb facilitat, és la primavera o principis de l’estiu. Mai plantarem esqueixos a l’hivern, esperarem a la primavera. Si ja estan tallats, poden aguantar perfectament diversos mesos —a un lloc fresc, sec i il·luminat— sense plantar fins a la primavera, encara que s’arruguen.

Tallarem amb un estri esterilitzat, intentant que el parell de fulles separat tinga alguna porció de l’arrel de la planta originària. En el cas d’alguns gèneres, com els conofits o les argirodermes, també és vàlida una porció del tall llenyós que s’origina en els exemplars de molts caps. A la zona de la ferida de l’esqueix i de la planta mare, es pot aplicar un poc de canella en pols o un fungicida per evitar fongs. Deixarem que s’asseque uns dos dies a l’ombra. Si ho considerem, podem impregnar la base de l’esqueix amb pols d’hormones d’arrelament per tal d’estimular la formació d’arrels. No és imprescindible, però pot ajudar.

Després prepararem um substrat bàsicament arenós, així les arrels apareixeran més ràpidament i la simplesa del substrat impedirà que proliferen els fongs. Si l’esqueix té alguna porció d’arrel l’enterrarem fins l’inici de la part aèria, però si a penes té arrel, farem un xicotet forat sobre el substrat i recolzarem l’esqueix sobre l’arena. En els dos casos, el mantindrem dempeus amb un tutor.

No regarem durant els primers quinze dies, simplement mantrindrem humit el substrat aplicant lleugeres nebulitzacions. D’esta manera, en assecar-se amb rapidesa la capa superior impedix que la planta es podrisca. Entre 2 i 5 setmanes l’esqueix haurà arrelat i ja es podrà trasplantar als tests designats.