la propagació

Els lithops es propaguen fonamentalment per llavors. Tot i que també es poden propagar per divisió de mata, este mètode no se sol utilitzar, ja que la reproducció sexual és molt fàcil i senzilla, i les plantes amb molts caps són molt valuoses i difícils d’aconseguir. La reproducció vegetativa és una forma exclusiva de propagació en cultiu, no existix al medi natural.

capoll floral de lithops optica

Capoll floral de Lithops optica.

Comencen a florir —segons les espècies— a finals d’estiu, la flor naix a la base de la planta, al fons de la fissura, i avança verticalment fins que ix a l’exterior. Una volta fora, s’obri de vesprada fins que es pon el sol, entre 3 i 6 dies.

Tot i que els lithops són autoestèrils —són al·lògams, les flors d’una mateixa planta són incapaces de fecundar-se a si mateixes, necessiten el polen de les flors d’una altra planta—, algunes espècies de lithops hibriden fàcilment entre elles i les seues varietats. Les flors són hermafrodites i sense pètals vertaders però amb sèpals. Després de la pol·linització, la flor s’asseca i comença la fructificació.

El fruit és en forma de càpsula i dins d’estes càpsules es troben les llavors, que mantenen la seua capacitat de germinació durant anys. La finalitat del microscòpic tamany de les seues llavors és produir una enorme quantitat, que assegure l’exitosa multiplicació de la planta.

Al seu medi natural, les llavors germinen en temporada de pluges, on en pocs dies broten i absobixen tota la humitat que poden. Durant este estadi, la plàntula creix vigorosament i els cotiledons són d’un color verd clar i brillant. Al cap d’un parell de dies la plàntula comença a desenvolupar el seu sistema radicular, basat en una arrel primària que creix profundament des de eixe mateix moment i serà l’òrgan fonamental per a superar el seu primer estadi —el més difícil— de vida. Vídeo que mostra com hauríem d’efectuar la pol·linització de la flor d’un lithops.

la regeneració

lithops

Regeneració doble d’un lithops.

El cos dels lithops està format per un parell de fulles que formen un sol cos separat per una fissura i on des de la seua part inferior, es desenvolupa cada any durant el període de repòs un “cos nou”. Durant este procés, anomenat  regeneració, un nou parell de fulles sorgix de la fissura tots els anys i substituïx les fulles de la temporada anterior, que queden reduïdes a un embolcall sec.

Quan s’exposa a la planta a determinades situacions, com un canvi de condicions ambientals, l’estrés generat pot fer que torne a repetir la muda d’una forma consecutiva.

Sovint, durant la regeneració, pot ocòrrer que la planta produïsca quatre fulles noves en lloc de dos; es tracta d’una regeneració doble. En este cas, les quatre fulles resultants formen part d’una única planta, esa dir, seria una planta amb quatre fulles ja que les quatre fulles compartixen un únic sistema d’arrels. Totes les fulles d’eixa regeneració poden florir el mateix any sense cap problema. Hi ha espècies que tendixen a fer regeneracions dobles amb molta facilitat i amb els anys, la planta pot arribar a tindre molts caps, com per exemple L. bromfieldii o L. olivacea. Altres espècies en canvi, rarament desenvolupen més de dos caps, com per exemple L. pseudotruncatella.

Si la planta aconseguix emmagatzemar energies, florix i es regenera cada any. Però si pel contrari ha estat exposada a qualsevol tipus d’estrés, no florix i només regenera les fulles a la fi de la temporada.