lithops julii, esp.

Els lithops julii presenten una variabilitat cromàtica en les marques de les finestres molt alta, també entre subespècies. De tamany mitjà, la planta tendix a ser allargada, la superfície de la fulla és plana i els dissenys, en relleu, poden ser més o menys reticulats. En canvi, les seues fulles compactes, sempre són d’un color blanquinós o de colors pàl·lids. Però la seua principal característica és la presència d’una rubricació —no sempre present— al marge interior on està la fissura, amb forma de “llavi”, que la fa molt fàcil d’identificar. Les seues flors sempre són blanques.

lithops julii

Lithops julii.

Els lithops julii poden presentar una forma reticulada, amb el fons clar i la superfície en forma de malla ampla amb relleu; la forma fosca, amb les finestres obertes amb colors marrons clars o roig clar; i la forma pàl·lida, de cos més blanquinós i de reticulació més clara i difuminada però amb els llavis més accentuats.

La subespècie fulleri és molt variable, però el prototip presenta finestres obertes molt acolorides amb rubricacions que van des del centre fins a les digitalitzacions que acaben en el marge exterior; la variant fulleri brunea té la superficie més convexa, el color dels canals és marró i no presenta rubricacions o són menys visibles que les dels fulleri, els canals acaben al marge extrior d’una manera més arredonida; la variant fulleri ‘Fullergreen’ té el cos d’un color verd grisós i cremós, les seues finestres són més fosques i opaques amb illes del mateix color que el cos.

La variant fulleri rouxii és d’un color blanc i a la finestra presenta un disseny amb tocs grocs, finestres obertes, opaques o translúcides. Presenta unes fines rubricacions marginals molt marcades i semblant a brodats. La variant julii chrysocephala té una tonalitat blanquinosa i els canals tan definits, que quasi no fan illes; la variant julii ‘Peppermint Crème’ té el cos de color verd crema amb la resta dels trest difuminats.