classificació de Hartmann

La primera descripció del gènere Argyroderma va ser publicada en Gard. Chron. ser. 3. 71: 92 el 1922 pel taxònom i botànic anglés, especialista en l’estudi de la família de les Aizoàcies, Nicholas Edward Brown.

Posteriorment la botànica alemanya Heidrun Hartmann (Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-Eva estructurar el gènere en 11 espècies —una de les quals té dos subespècies—, dividides en dos subgèneres; separant Argyroderma fissum, considerada l’espècie més primitiva del gènere (subgènere Roodia), de les espècies més evolucionades i especialitzades (subgènere Argyroderma). L’espècie tipus és Argyroderma testiculare (Aiton) N.E.Br.


subgènere ROODIA

  • Grup ROODIA
    • Argyroderma fissum (Haw.) L.Bolus

subgènere ARGYRODERMA

  • Grup FRAMESII
    • Argyroderma framesii L.Bolus
      • Argyroderma framesii sp. framesii
      • Argyroderma framesii ssp. halli
    • Argyroderma patens L.Bolus
    • Argyroderma theartii van Jaarsv.
    • Argyroderma subalbum (N.E.Br) Schwantes
    • Argyroderma pearsonii (N.E.Br) Schwantes
    • Argyroderma testiculare (Aiton) N.E.Br
  • Grup DELAETII
    • Argyroderma congregatum L.Bolus
    • Argyroderma crateriforme (L.Bolus) N.E.Br
    • Argyroderma delaetii C.A. Maass
    • Argyroderma ringens L.Bolus

L’híbrid Argyroderma × octophyllum (Haw.) Schwantes també pertany al gènere.

bibliografia

Hartmann, H.E.K. (Ed.) 2000. Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E.