La primera descripció del gènere Argyroderma va ser publicada en Gard. Chron. ser. 3. 71: 92 el 1922 pel taxònom i botànic anglés, especialista en l’estudi de la família de les Aizoàcies, Nicholas Edward Brown.
Posteriorment la botànica alemanya Heidrun Hartmann (Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E) va estructurar el gènere en 11 espècies —una de les quals té dos subespècies—, dividides en dos subgèneres; separant Argyroderma fissum, considerada l’espècie més primitiva del gènere (subgènere Roodia), de les espècies més evolucionades i especialitzades (subgènere Argyroderma). L’espècie tipus és Argyroderma testiculare (Aiton) N.E.Br.
subgènere ROODIA
|
subgènere ARGYRODERMA
|
L’híbrid Argyroderma × octophyllum (Haw.) Schwantes també pertany al gènere.
bibliografia
Hartmann, H.E.K. (Ed.) 2000. Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E.