La primera descripció del gènere Argyroderma va ser publicada en Gard. Chron. ser. 3. 71: 92 el 1922 pel taxònom i botànic anglés, especialista en l’estudi de la família de les Aizoàcies, Nicholas Edward Brown.

Posteriorment la botànica alemanya Heidrun Hartmann (Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E) va estructurar el gènere en 11 espècies —una de les quals té dos subespècies—, dividides en dos subgèneres; separant Argyroderma fissum, considerada l’espècie més primitiva del gènere (subgènere Roodia), de les espècies més evolucionades i especialitzades (subgènere Argyroderma). L’espècie tipus és Argyroderma testiculare (Aiton) N.E.Br.

---

subgènere ROODIA Grup ROODIA Argyroderma fissum (Haw.) L.Bolus

subgènere ARGYRODERMA Grup FRAMESII Argyroderma framesii L.Bolus Argyroderma framesii sp. framesii Argyroderma framesii ssp. halli Argyroderma patens L.Bolus Argyroderma theartii van Jaarsv. Argyroderma subalbum (N.E.Br) Schwantes Argyroderma pearsonii (N.E.Br) Schwantes Argyroderma testiculare (Aiton) N.E.Br Grup DELAETII Argyroderma congregatum L.Bolus Argyroderma crateriforme (L.Bolus) N.E.Br Argyroderma delaetii C.A. Maass Argyroderma ringens L.Bolus

---

L’híbrid Argyroderma × octophyllum (Haw.) Schwantes també pertany al gènere.

bibliografia

Hartmann, H.E.K. (Ed.) 2000. Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E.