Conophytum herreanthus (Steven A. Hammer).
El primer Conophytum va ser observat el 1685 i va ser descrit com Lycoperdastrum soboliferum, planta que ara es coneix com C. minutum. El primer nom conegut per al gènere el va suggerir en 1821 el botànic anglés Adrian Hardy Haworth, en va nomenar com Conophytom: “Si esta secció resulta ser un gènere, el nom de Conophyton seria apte”. Finalment este nom no es va adoptar.
El gènere no va ser reconegut ni nomenat fins que va ser publicat 101 anys després (1922) amb el nom Conophytum per Nicholas Edward Brown. Des de llavors, s’han descrit centenars de Conophytum. Moltes d’estes descripcions són superflues i només donen nom a una forma d’una espècie ja descrita. C. bilobum, per exemple, té al voltant d’un centenar de sinònims.
El 1998 es van reconèixer 88 espècies, 47 subespècies i 11 varietats. Des de llavors, s’han descrit algunes espècies addicionals. La seua espècie tipus és Conophytum truncatum. Segons la classificació de Steven A. Hammer (Dumpling and His Wife: New Views of the Genus Conophytum), el gènere es dividix en dos subgèneres (separant les espècies que floreixen de dia —Derenbergia— de les que floreixen de nit —Conophytum—) que agrupen les diferents espècies en seccions:
|
DERENBERGIA
|
CONOPHYTUM
|
bibliografia
S. Hammer, The Genus Conophytum, Succulent Plant Publications, 1993.
Hartmann, H.E.K. (Ed.) Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E, 2000.