glossari de lithopscultura

Este glossari recopila el vocabulari i dóna a conéixer els termes botànics i tècnics, lligats o posats en relació amb el cultiu dels Lithops.

acaulescent [akawlesént] Dit de les plantes de tija tan curta que sembla inexistent, sembla que les fulles naixen arran de terra.

aïzoàcia [aizoásia] (o aizoàcia) Planta de la família de les Aizoaceae. Família de centrospermes integrada per plantes herbàcies anuals o perennes de fulles generalment suculentes, flors vistoses i fruits en càpsula. La majoria de les espècies de la família són originàries de l’Àfrica austral.

al·logàmia [aloɣámia] Fecundació en què el pol·len que fertilitza una planta prové d’una altra planta de la mateixa espècie.

antera [antéɾa] Part de l’estam que conté el pol·len.

antesi [antɛ́zi] Moment de l’obertura de la flor.

antipatia genètica [antipatía ʤenɛ́tika] És la dificultat d’hibridació per part de dos espècies diferents de Lithops, fonamentada en certes incompatibilitats genètiques. Els grans de pol·len dipositats a l’estigma són incapaços d’efectuar la fecundació ja que detenen el seu desenvolupament en alguna de les etapes del procés.

argyrops [aɾʤíɾops] Híbrid entre una Argyroderma delaetii i algunes espècies de Lithops, com Lithops divergens o Lithops meyeri ‘Hammeruby’.

arrel [arɛ́l] Òrgan subterrani que creix en sentit oposat a les fulles, de simetria radiada, proveït d’elements conductors, i que té com a funcions fixar la planta al sòl i absorbir l’aigua i altres substàncies nutrients.

arrel primària [arɛ́l pɾimáɾia] Part principal de l’arrel formada pel creixement de la radícula de l’embrió de la llavor, que consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixement vertical i desenvolupament preponderant.

arrel secundària [arɛ́l sekundáɾia] Cada una de les ramificacions de creixement oblic i laterals més primes que la principal. S’ordenen en rengleres per tota la llargada de l’arrel principal i no creixen verticalment terra endins, sinó que formen amb esta angles diversos.

autoestèril [awtoestɛ́ɾil] Dit de la flor que encara que disposa dels dos sexes, és incapaç de fecundar-se a si mateixa.

basal [bazál] Que naix a prop de la base.

berruga [berúɣa] Minúscula protuberància redona de color roig viu, molt vistosa i present en nombre variable a tota la superfície del lòbul de l’espècie Lithops verruculosa, a la qual li dóna nom.

binomi [binɔ́mi] Nom llatí amb el qual es denomina a un organisme, ja siga animal o vegetal. El constituïxen dos parts: la primera correspon al gènere i la segona, a l’espècie. Exemple: Lithops comptonii.

bràctea [bɾáktea] Òrgan foliaci especialitzat que naix del peduncle de la flor, d’estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, funció, mida i coloració, diferents.

CAM (Metabolisme Àcid de les Crassulàcies, en anglés). Procés fisiològic bàsic de les plantes suculentes en què l’anhídrid carbònic és incorporat durant la nit i acumulat en forma d’àcids orgànics, ja que, per evitar la pèrdua d’agua, mantenen els estomes tancats durant el dia, quan fan la fotosíntesi.

canal [kanál] Estret o braç d’epidermis translúcida de la finestra, de dimensió i forma variable, situat entre dos illes o entre una illa i el marge.

carpel [kaɾpɛ́l] Fulla modificada que porta els primordis seminals i que forma el pistil.

cap [káp] Dit del conjunt aeri —que pot ser total (planta monocèfala) o parcial (planta policèfala)— de la planta format per cada parell de fulles unides des de la part basal. Segons el número de caps que tinga, es considera que la planta és monocèfala o policèfala.

càpsula [kápsula] Fruit sec, pluricarpel·lar i dehiscent que conté les llavors.

cicle biològic [síkle biolɔ́ʤik] (o cicle vital) Transcurs anual en què tenen lloc les diferents fases vitals de la planta, durant el qual transcorren una sèrie de successos o de fenòmens vegetatius —regeneració, desenvolupament i creixement— fins a arribar a un determinat succés o fenomen —floració—, des del qual tornen a ocórrer en el mateix ordre després d’una etapa laxa d’inactivitat. El cicle vegetatiu dels Lithops consta de dos fases fonamentals: el període d’activitat o vegetatiu i el període de repòs o de latència.

clon [klón] Planta genèticament idèntica a una altra, originada per multiplicació asexual a partir d’una única planta.

corol·la [koɾɔ́la] Part de la flor que envolta el pistil i els estams, constituïda pels pètals.

clorofil·la [kloɾofíla] Pigment característic de les plantes verdes i altres organismes, que actua com a receptor de l’energia lluminosa en la fotosíntesi.

colònia [kolɔ́nia] (o població) Conjunt o grup de plantes d’una mateixa espècie, subespècie o varietat més o menys aïllat de qualsevol altre conjunt o grup.

cos [kɔ́s] Conjunt de totes les parts que constituïxen l’estructura física aèria de la planta.

cotiledó [kotileðó] Fulla o parell de fulles embronàries de la planta en germinació no funcionals per a la fotosíntesi. En els Lithops, el parell de fulles embrionàries està fos.

cultivar [kultiváɾ] Varietat d’una planta originada en cultiu mitjançant selecció, hibridació… etc. capaç de transmetre les seues característiques específiques i de categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat.  El nom de la cultivar es tanca amb cometes simples [‘…’]: Lithops terricolor ‘Speckled Gold’.

cutícula [kutíkula] Capa de substància cerosa, impermeable i resistent, que recobrix la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de la planta i la protegix de la pèrdua d’aigua.

dehiscència [deisɛ́nsia] És l’acció que tenen d’obrir-se naturalment les càpsules per a deixar anar les llavors.

dinterops [dintérops] Híbrid entre un Dinteranthus vanzylii i un Lithops (normalment Lithops lesliei). Pot tindre les flors blanques o grogues segons l’espècie de Lithops creuada.

epidermis [epiðɛ́ɾmis] Teixit adult primari transparent i incolor que cobrix les fulles separant-les del medi extern.

embrió [embɾió] Esbós de la futura planta contingut en la llavor, en la primera fase de creixement i abans de la germinació.

entomòfila [entomɔ́fila] Dit de la pol·linització en què el pol·len és transportat per insectes.

espècie [espɛ́sie] Unitat taxonòmica, inferior al gènere i superior a la subespècie, fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius i base de la seua classificació.

espècie tipus [espɛ́sie típusEspècie que s’usa per a definir un grup taxonòmic de major rang, com un gènere o família. És la que es pren com a mostra o es considera representativa dels trets del grup. L’espècie tipus del gènere Lithops és Lithops lesliei.

esqueix [eskéjʃ] Cap sencer mutilat del cos d’una planta que s’introduïx en terra perquè hi arrele. La planta resultant serà un clon de la planta originària.

estam [estám] Òrgan fèrtil masculí que sol constar d’antera i de filament.

estaminodi [estaminɔ́ði] Estam estèril, més o menys transformat.

estigma [estígma] Part apical del pistil de la flor que rep el pol·len en la fecundació.

estil [estíl] Estructura en forma de tub que ix de l’ovari i que sosté l’estigma de les flors.

estoma [estóma] Estructura vegetal de l’epidermis formada per un mínim de dos cèl·lules especialitzades, encarregades de regular l’intercanvi de gasos amb l’exterior.

etiolament [etiolamént] Allargament anormal de les plantes criades amb poca llum, acompanyat d’un descoloriment de les fulles per falta de clorofil·la.

ex Indica l’autoria d’un nom (Lithops julii v. fulleri ‘Kikushogiyoku’ ex Shimada). Quan hi aparéixen dos noms, significa que un primer autor va proposar un nom però no el va validar i que posteriorment un altre el va publicar degudament (Lithops kuibisensis Dinter ex Jacobsen: el nom va ser proposar inicialment per Dinter, però el va validar Jacobsen).

filament [filamént] Part filiforme de l’estam d’una flor.

finestra [finéstɾa] Part translúcida més o menys extensa de l’epidermis desenvolupada al lòbul superior de les fulles que permet el pas de la llum cap a l’interior de la planta, on es realitza la fotosíntesi.

fisiopatia [fiziopatía] Alteració funcional de la planta sencera o part d’ella, causada per un desequilibri fisiològic i provocada per unes condicions de cultiu inadequades, lesions o ferides.

fissura [fisúɾa] (o solcObertura longitudinal més o menys oberta que es forma entre les dos fulles i des de la base del cap.

flor [flɔ́ɾ] Part de la planta que inclou els òrgans de reproducció i el conjunt de cobertes que els protegixen.

forma [fóɾma] Categoria diferent de l’espècie o varietat caracteritzada per un caràcter singular però considerat menor, com el tamany o el color. 

fotosíntesi [fotosíntezi] Procés metabòlic pel qual se sintetitzen substàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques, utilitzant l’energia lluminosa.

fruit [fɾújt] Producte del desenvolupament de l’ovari fecundat de la flor, que conté les llavors.

fulla [fúʎa] Cada una de les dos làmines groixudes, que naixen des de la meristema situada a la base del cap, en la qual es realitzen les funcions bàsiques de transpiració i de fotosíntesi.

gènere [ʤɛ́neɾe] Categoria taxonòmica que agrupa a les espècies derivades d’un ancestre comú.

hermafrodita [eɾmafɾoðíta] Flor que presenta òrgans masculins i femenins (estams i pistils) de manera simultània.

híbrid [íbɾit] Que prové de l’encreuament entre individus de gèneres, espècies o subespècies diferents. 

hipertròfia [ipeɾtɾɔ́fia] Creixement excessiu d’un teixit.

hipocòtil [ipokɔ́til] Part de l’eix de la plàntula que després de l’eixida de la radícula, emergix elevant el cotiledó (i normalment també l’embolcall de la llavor) sobre el nivell del sòl.

idioblast [iðioblást] Cèl·lula morfològicament o fisiològicament diferent de les altres del teixit homogeni en el qual es troba.

illa [íʎa] Porció d’epidermis opaca de dimensió i forma variable situada a l’interior de la finestra i per tant, envoltada d’epidermis translúcida.

lignificació [lignifikasió] Procés pel qual la tija tendix a fer-se llenyosa, degut a l’acumulació de lignina en la paret cel·lular de les seues cèl·lules vegetals. 

lithoparium [litopárium] o litopari [litopári] Col·lecció, sèrie, conjunt de; o espai, zona, recinte o lloc dedicat al cultiu de Lithops.

lithopscultura [lithopskultúɾa] Tècnica del cultiu de Lithops.

localitat tipus [lokalitát típus] (TL=type locality) És la ubicació geogràfica on es va trobar originalment un espècimen tipus. En la numeració de Cole, cada número va associat a una localitat tipus: C123 Lithops villetii ssp. kennedyiTL 90 km SSE de Pofadder, Sud-àfrica.

lòbul [lɔ́bul] Part més o menys arredonida de la superfície de la fulla.

lòcul [lɔ́kul] Cadascuna de les cavitats o compartiments on es troben les llavors d’un fruit.

malformació [malfoɾmasió] Deformitat, especialment congènita, visible per un creixement anòmal i desordenat.

marge exterior [máɾʤeksteɾióɾ] Part exterior del lòbul que fa desnivell i que en les espècies amb la finestra ben marcada, es delimita des d’esta fins a la vora exterior.

marge interior [máɾʤe inteɾióɾ] Part interior del lòbul que fa desnivell i que en les espècies amb la finestra ben marcada, es delimita des d’esta fins a la fissura.

mata [máta] Forma compacta que tendix a prendre el cos amb el pas dels anys degut al progressiu augment de caps.

meristema [meɾistéma] Teixit vegetal embrionari situat a la zona basal del cap, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces d’originar, per mitjà de divisions contínues, teixits (fulles) i òrgans especialitzats (flors) .

metabolisme [metabolízme] Conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius.

mimetisme [mimetízme] Propietat que tenen les plantes-pedra d’adoptar la coloració o l’aspecte extern de l’entorn i el paisatge on creixen, per a fer-se menys vulnerables als atacs dels depredadors.

monotípic [monotípik] Dit dels gèneres que només tenen un representant.

monocèfala [monosɛ́fala] Dit de la planta que només consta d’un cap.

monocolonial [monokoloniál] Dit de l’espècie, subespècie o forma que només està present o se li coneix una única colònia. Per exemple: L. coleorum, L. werneri, L. amicorum o L. fulviceps var. lactinea.

numeració de Cole És una codificació personal de registre utilitzada pel naturalista Desmond T. Cole per a les recol·leccions de lithops que feia. A cada exemplar localitzat a una colònia, apuntava les coordenades geogràfiques i li atorgava un número precedit de la lletra “C” (de Cole). Les llavors descendents dels seus lithops numerats, procedents de la seua col·lecció particular, han sigut distribuïdes per tot el món. Tot i que inicialment, les plantes amb número Cole indicaven la descendència directa i pura dels exemplars recol·lectats pel naturalista al seu hàbitat natural, actualment esta qualitat ja no es pot considerar del tot assegurada degut a l’ús indegut del codi per part d’alguns cultivadors. Esta numeració, molt popularitzada, no constituïx cap categoria taxonòmica i a voltes pot induir a error, ja que dins d’una espècie pot haver més o menys variabilitat que la descrita per Cole.

ostíol [ostíol] Xicotet orifici que proporciona a l’estoma la via de connexió amb l’exterior.

ovari [ováɾi] Part basal i més gran del pistil que conté els òvuls i que, després de la fecundació, es convertix generalment en el fruit. 

òvul [ɔ́vul] Cèl·lula femenina que s’unix a una cèl·lula masculina per a desenvolupar el fruit.

parènquima [paɾɛ́ŋkima] Teixit vegetal format fonamental per cèl·lules polièdriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, de funció assimiladora i emmagatzemadora d’aigua.

peduncle [peðúŋkle] Cua o branca de creixement variable, però limitat, responsable de la sustentació i conducció de saba a la flor.

península [península] Forma que pren el límit interior del marge quan s’endinsa per la finestra.

període d’activitat [peɾíoðe ðaktivitát] (o període vegetatiu) Etapa del cicle vegetatiu en què la planta completa la regeneració del seu sistema foliar, es desenvolupa i creix, i que culmina amb la floració. Període de temps en el què la planta es mostra activa.

període de repòs [peɾíoðe ðe repɔ́s] (o període de latència) Etapa del cicle vegetatiu que s’inicia després de la floració i en què la planta entra en un període de latència, durant el qual finalitza tota activitat vegetativa exterior i deixa morir part dels seus òrgans, iniciant així al seu interior, el procés de la regeneració foliar. Període de temps en el què la planta es mostra —aparentment— inactiva.

perfil facial [peɾfíl fasiál] (o caraContorn i vista projectada des de dalt, de la part anterior del cap de la planta.  

perfil lateral [peɾfíl lateɾál] Contorn del cap de la planta, vista de costat.

pètal [pɛ́tal] Peça, generalment acolorida, que forma part de la corol·la d’una flor.

petaloide [petalɔ́jðe] Que té aspecte de pètal.

pistil [pistíl] Carpel o conjunt de carpels soldats del gineceu.

planta mare [plánta máɾe] Dit la planta a partir de la qual s’obtenen esqueixos per a produir clons o plantes filles, que seran idèntiques a l’original.

plantes-pedra [plántes péðɾa] Dit d’un conjunt de gèneres de plantes suculentes de la família de les Aizoaceae, que han evolucionat morfològicament (com a resultat de l’evolució per sel·lecció natural) fins a prendre formes compactes semblants a pedres, adquirint un mimetisme amb el paisatge rocós on creixen i passar desapercebudes per als seus depredadors.

plàntula [plántula] Embrió de la llavor en els primers estadis de creixement que comença quan esta s’activa i germina, i acaba quan es desenvolupen les primeres fulles no cotiledonars madures, és a dir, funcionals.

policèfala [polisɛ́fala] Dit de la planta que consta de dos o més caps.

pol·linització [polinizasió] Procés pel qual el gra de pol·len arriba de l’antera a l’estigma de la flor.

pol·len [pɔ́len] Polsina formada en l’antera i constituïda per cèl·lules esporals masculines.

punt fosc [púntfósk] Senyal diminut de color negre present generalment en nombre variable i que forma part del disseny dels lòbuls d’algunes espècies.

punt roig [púnt rɔ́ʧ] Senyal o conjunt de senyals amb la mateixa fesonomia que la rubricació, de nombre generalment variable i de diferents games de color roig, que formen part del disseny dels lòbuls d’algunes espècies.

punt translúcid [púnt tɾanzlúsit] Porció translúcida en forma de diminuta finestra situada a la superfície del lòbul, envoltada d’epidermis opaca i present en nombre variable.

radícula [raðíkula] Arrel en el seu primer estadi de formació. Rudiment radical de l’embrió.

regeneració [reʤeneɾasió] Dit del procés anual de restitució completa del sistema foliar.

regeneració consecutiva  [reʤeneɾasió konsekutíva] En els Lithops, dit de la successió ininterrumpida del procés de restitució del sistema foliar, provocat generalment, per un desequilibri fisiològic degut a l’exposició de la planta a determinades situacions d’estrés, com per exemple, un canvi dràstic en les condicions ambientals.

regeneració doble [reʤeneɾasió dóble] (o divisió) Dit de la duplicació d’un cap durant el procés de regeneració foliar. Apareixen quatre fulles noves —en lloc de dos—, formant dos caps. Tot el conjunt forma part de la mateixa planta ja que es compartix un únic sistema d’arrels.

repicar [repikáɾ] (acció: repic [repík]) Tècnica de jardineria que consistix en extraure les plantetes d’un planter per tornar a plantar-les en un altre lloc perquè es desenvolupen amb més força i tinguen més espai per créixer. Es considera una activitat intermèdia entre la sembra i el trasplantament.

reproducció vegetativa [repɾoðuksió veʤetatíva] Propagació mitjançant el plantament d’un cap fraccionat a mode d’esqueix, i el seu posterior desenvolupament com planta separada. El resultat és un clon de la planta mare.

reproducció sexual [repɾoðuksió seksuál] Procés biològic mitjançant el qual s’originen descendents a través de la combinació de material genètic procedent de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents. Estos organismes posseïxen dos sexes distints, el masculí i el femení. Es caracteritza per la unió de dos cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals o reproductores) anomenades gàmetes. Este procés s’anomena fecundació, i dóna lloc a la formació d’un zigot, que es desenvoluparà en un embrió i més tard formarà un individu complet.

residu foliar [rezíðu foliáɾ] Allò que resta de les fulles velles, ja ressecades, com a resultat de la seua degradació. En els primers estadis de creixement o en algunes espècies (L. pseudotruncatella, L. steineckeana…), pren forma de membrana seca que embolica la planta fins que el creixement de les fulles noves la fan esclatar, lliurant-les d’ella. En alguns gèneres com Conophytum o Muiria, esta membrana pren la funció de protegir les plantes durant el període de repòs fins l’arribada de l’estació activa.

reticulada [retikuláda] Referit a algunes formes de diferents espècies de Lithops que presenten al lòbul superior de les fulles, un disseny semblant a una retícula, amb relleu, línies o rubricacions més o menys paral·leles que es tallen perpendicularment o obliquament, dividint el pla en quadrats o quadrilàters.

rubra [rúbɾa] Referit a algunes formes i cultivars de diferents espècies de Lithops i altres plantes-pedra que presenten una peculiar pigmentació foliar rogenca. Del llatí ruber que en la seua forma femenina seria rubra i que es pot traduir com “roig”.

rubricació [rubɾikasió] Traç o conjunt de traços, de figura i nombre generalment variable i de diferents games de color roig, que formen part del disseny dels lòbuls de vàries espècies.

saxícola [saksíkola] Que viu sobre una superfície plena de pedres.

sembrar [sembɾáɾ] (acció: sembra [sémbɾa]) Escampar o plantar llavors en terra convenientment preparada per a rebre-les.

sincàrpic [siŋkáɾpik] Que presenta els carpels concrescents en un sol ovari.

sinònim -a [sinɔ́nim] En taxonomia vegetal, nom no vàlid d’una entitat sistemàtica, per no gaudir de prioritat, per erroni, etc. Si l’entitat té una denominació legítima, tots els demés noms publicats que es referixen a la planta seran sinònims. El nom del sinònim es tanca amb cometes dobles [“…”].

subespècie [subespɛ́sie] Grup de plantes d’una espècie massa diferenciat per ser considerat només com una varietat, però insuficient per ser elevat a rang d’espècie diferent. Categoria taxonòmica inferior a l’espècie.

teixit fotosintètic [tejʃít fotosintɛ́tik] Conjunt de les cèl·lules íntimament unides i encarregades del procés metabòlic de la fotosíntesi, situades a la dermis interior de les fulles.

termòfil [teɾmɔ́fil] Que viu en zones càlides i que no tolera bé el fred.

tija [tíʤa] Òrgan aeri cilíndric i lignificat, rudimentari i de mida reduïda, que es perllonga en sentit contrari al de l’arrel i que sosté les fulles.

trasplantar [tɾasplantáɾ] (acció: trasplantament [tɾasplantamént]) Tècnica de jardineria que consistix en mudar o traslladar una planta del lloc on està arrelada i plantar-la en un altre. 

ull cotiledonar [úʎ kotileðonár] Obertura situada en la part superior del conjunt cotiledonar dels Lithops. Es tracta de la fissura que marca la separació dels dos cotiledons, que estan pràcticament fosos. Segons les espècies, l’ull cotiledonar pot presentar dos formes: orbiculada (redó) o allongada (allargat i estret).

varietat [vaɾietát] Cadascun dels grups d’una mateixa espècie que es poden formar atenent a xicotetes variacions morfològiques que no són comunes a tots els individus d’aquella. És inferior al rang de la subespècie.

variegació [vaɾieɣasió] Variació irregular de la coloració d’òrgans vegetals, com les fulles o les flors, produïda per una falta de pigments.

xeròfil [ʃeɾɔ́fil] Dit d’un organisme que viu en medis molt secs.

xeromorf -a [ʃeɾomɔ́ɾf] Que té l’aspecte típic de les plantes que viuen en ambients secs.