gibbaeum

gibbaeum dispar

Gibbaeum dispar.

És un gènere de plantes suculentes de la família de les Aïzoàcies amb 21 espècies, endèmic del sud d’Àfrica. El gènere Gibbaeum va ser descrit per Adrian Hardy Haworth. El nom genèric deriva del llatí GIBBA, que significa “gepa”.

El gibaeu, és una “planta-pedra” formada també per un parell de fulles groixudes que forma xicotetes mates que poden presentar de 4 a 15 parells de fulles de forma variada. Les fulles, de diverses mides, són asimètriques (una és més llarga que l’altra), de color gris-verdós i amb una superfície vellutada. Les flors arriben als 3cm de diàmetre i poden ser de color rosa-violeta (G. dispar, G. geminum, G. petrense, G. velutinum…) o blanc (G. schwantesii, G. album…). Hi ha espècies amb fulles allargades (G. velutinum, G. schwantesii, G. sandii, G. velutinum…), mentre que l’aspecte d’altres és paregut al d’un ou semi-enterrat amb un clavill al centre (G. dispar, G. heathii…).

Cultiu

A diferència de la majoria de les plantes-pedra, l’època d’activitat dels gibaeus és l’hivern, mentre que l’estiu és el període d’inactivitat vegetativa. Els regs a l’estiu poden suposar la mort de la planta, ja que es podrix amb molta facilitat. Mentre que l’excés de reg en període d’activitat, pot arribar a trencar l’epidermis de la planta. Per això mateix, els gibaeus requerixen un substrat amb un bon drenatge.

S’ha de mantindre en lloc fresc i amb ombra a l’estiu, i necessita ple sol o ombra parcial la resta de l’any. La temperatura s’ha de mantindre als voltats de 10°C a l’hivern, però pot suportar temperatures temporals fins a -5°C si té el substrat completament sec. L’àrea de distribució natural de les diferents espècies del gènere s’estén per zones on les precipitacions es donen a l’hivern o a l’estiu, i per tant el seu període de creixement —aparició de noves fulles i floració— és l’estiu per a algunes espècies i l’hivern per a altres. No obstant això, en general la majoria de les espècies es poden regar principalment a l’hivern. La propagació es pot fer per esqueixos o per llavors. Moltes de les espècies s’hibriden fàcilment entre elles o amb el gènere Muiria.