frithia

És un xicotet gènere monotípic de plantes suculentes de la família de les Aïzoàcies, endèmic del sud d’Àfrica. Té dos espècies: F. pulchra i F. humilis. La frithia és nadiua de Sud-àfrica i creix a les vessants cobertes d’arena i en àrees amb menys de 100mm de precipitació.

Frithia pulchra.

Frithia pulchra.

El gènere Frithia sembla similar al gènere Fenestraria, però les seues fulles són diferents. També són diferents les seues flors, el gènere Fenestraria té les flors ataronjades o blanques, mentre que l’espècie F. pulchra del gènere Frithia té les flors de color rosa. El nom del gènere prové de Frank Frith, un jardiner dels servicis ferroviaris estacionat a Park Station, a Johannesburg, que va portar mostres dels especimens a N.B. Brown durant una visita a Londres. L’epítet pulchra deriva del llatí PULCHER “bell”. L’espècie tipus és: Frithia pulchra.

La frítia és una xicoteta planta sudafricana molt similar en aspecte a la finestrària originària dels terrenys plans i arenosos del Transvaal i com la finestrària, forma densos grups de fulles i que en el seu hàbitat natural estan pràcticament enterrades en el sòl arenós del desert, emergint de la superfície lleugerament. Les fulles són de forma tubular i tenen fins a 2 cm de llarg i 5,4 mm de diàmetre, sovint parcialment enterrades, d’un color gris verdós, de superfície rugosa i transparent, amb puntes amb vores irregulars perquè la llum puga passar als teixits interns. Les flors medixen entre 2,5 i 3,5cm de diàmetres, són solitàries, tenen a diferència de les finestràries, un peduncle molt curt i poden ser de color magenta amb el centre blanc (Frithia pulchra) o blanques (Frithia humilis). Els cinc sèpals són desiguals i s’assemblen molt a les fulles cilíndriques.

Cultiu

frithia

Frithia pulchra en flor.

En cultiu, les fríties i les finestràries han d’estar desenterrades. Durant els períodes de sequera les fulles es reduïxen en grandària com a resultat de la pèrdua d’humitat. A vegades fins i tot desapareixen baix l’arena en condicions adverses i són molt difícils de trobar. La contracció s’aconseguix perquè les cèl·lules de les fulles estan disposades en files columnar.

És relativament fàcil de cultivar i necessita d’una temperatura mímima de 15°C, en este període de l’any està bé controlar les temperatures nocturnes abans de col·locar-la a l’exterior. Per a un desenvolupament equilibrat, s’aconsella de posicionar la frítia en un lloc on reba almenys algunes hores de sol directe, sobretot a l’estiu que és quan sol traure la flor de color rosa i sovint amb el centre blanc. El seu reg ha de ser controlat i mesurat i només en el període de creixement, a la primavera i l’estiu a les nostres latituds, mentre que a l’hivern la frítia s’ha de mantindre completament seca, només amb l’excepció del perill de deshidratament.

El substrat ha de ser ben drenant. La frítia a la primavera, estiu i tardor té les fulles verdes, però a l’hivern assumix una coloració rogenca. Es multiplica per llavors o també per separació de mata, molt més fàcil. S’ha de tindre en compte que les fulles són molt fràgils i es trenquen molt fàcilment.