fenestraria

finestraria

Detall de les “finestres” de les fulles.

És un xicotet gènere monotípic de plantes suculentes de la família de les Aïzoàcies, les seues fulles són tubulars i tenen la particularitat que es troben enterrades en l’arena i acaben amb una “finestra” transparent que emergix lleugerament a la superfície, permetent així, el pas de la llum per fer la fotosíntesi i que justifica el nom del gènere. La fenestraria és nadiua de Namíbia i el Namaqualand a Sud-àfrica i creix a les vessants cobertes d’arena i en àrees amb menys de 100mm de precipitació.

El gènere Fenestraria sembla similar al gènere Frithia, però les seues fulles són diferents. També són diferents les seues flors, l’espècie pulchra del gènere Frithia té les flors de color rosa. Consta d’una o dos espècies de minúscules crases perennes on un conjunt de fulles naixen d’un mateix peu formant grups que poden arribar a mesurar fins 10 cm de diàmetre i uns 5 cm d’alt. Les fulles medixen uns 2-2,5 cm de longitud i la seua zona apical està engrossida, són suaus i tenen una capa cerosa.

Les flors semblen una margarida i apareixen a l’estiu o la tardor i fins i tot a l’hivern, són de tamany mitjà-gran, solitàries o en grups de fins a tres. Se sostenen sobre peduncles llargs de 4-5 cm de longitut i tenen 2-3 cm de diàmetre. Les flors de l’espècie tipus, F. rhopalophylla, són blanques, mentre que F. rhopalophylla subsp. aurantiaca es distingeix per les seues flors més grans i de color groc daurat brillant. Les flors de la cultivar F. rhopalophylla subs. aurantiaca ‘Fireworth’ són d’un color ataronjat intens.

Condicions de cultiu i atencions generals

Fenestraria aurantiaca.

Fenestraria rhopalophylla aurantiaca.

El sòl haurà de ser porós i ben drenat, es recomana col·locar una capa de graveta fina que cobrisca la mitat de l’altura de les fulles. Freqüentment al seu hàbitat natural es troba coberta per l’arena però en cultiu han d’estar descobertes. La situació en cultiu serà a ple sol o semi-ombra lluminosa. En cultiu preferix estar en una posició molt luminosa, ja que una llum insuficient afecta els seus teixits i es podrix amb facilitat.

A l’hivern li convé estar entre un mínim de 8 º C i un màxim de 14 º C, són sensibles a les gelades i han de tindre un sòl ben drenat. S’ha de regar de forma moderada durant la temporada de creixement, des de l’estiu fins a la tardor, però el substrat ha de mantindre’s sec durant l’hivern i només regar molt superficialment quan les fulles perden molta turgència.

Es poden multiplicar tant per llavors com per separació de fillols. Per a multiplicar per divisió, cal tindre molta cura en la manipulació de les mates, ja que les fulles es trenquen amb facilitat. La millor època per a la reproducció vegetativa és la primavera, es planten els fillols en terra arenosa seca a l’ombra perquè arrelen.