El gènere Dinteranthus és endèmic d’un territori paral·lel al curs mitjà del riu Orange des de Prieska fins a Goodhouse i als voltants de Kenhard, i que abasta els dos costats del riu —fins a Warmbard, Namíbia—, al nord-oest del Karoo nama.
Morfologia d’un dinteranthus (D. wilmotianus).
La major part de les espècies es distribuïxen pel sector occidental (totes excepte D. pole-evansii) es d’Augrabies a Eendoorn i al sud de Warmbad. Al sector oriental, a la regió de Prieska-Kenhard es localitzen les poblacions de D. pole-evansii. Unes espècies són territorialment veïnes (D. microspermus, D. puberolus, D. inexpectatus, D. wilmotianus), altres espècies estan localment més restringides (D. vanzylii) o més aïllades de la resta (D. pole-evansii).
Les plantes creixen sobre àrees cobertes de grava de quars en una regió molt seca amb menys de 100 mil·límetres de precipitació a l’any. El seu mimetisme amb l’hàbitat que les envolta les fa menys vulnerables als atacs dels depredadors, ja que mostren una semblança notable amb els cudols blanquinosos entre els qual créixen i són difícils de detectar quan no estan florint. Este camuflatge també els reduïx la necessitat de defenses químiques contra els herbivors.
Algunes de les espècies (D. wilmotianus, D. pole-evansii) estan potencialment amenaçades d’extinció al seu hàbitat natural degut a la disminució de les seues poblacions per l’alteració de l’hàbitat (ramaderia, agricultura, moviment de terres…), però sobretot per la recol·lecció il·legal, ja que són uns dels mesembs més atractius i més preuats pels col·leccionistes. D. pole-evansii, està restringit a dos xicotetes àrees del Karoo nama i compta amb menys de 1000 individus adults.
Les espècies conegudes primerament com M. microspermus, M. inexpectatum. M. wilmotianus i M. pole-evansii van ser descrites dins del gènere Mesembryanthemum. Posteriorment, les quatre van ser transferides a Dinteranthus amb la creació del gènere per Schwantes el 1926. L’any següent, Gustav Schwantes i Kurt Dinter, van incloure Lapidaria margaretae al gènere Dinteranthus amb el nom de Dinteranthus margaretae, però Nicholas Edward Brown li va crear un any després un gènere a part.
El 1932, la botànica sud-africana Harriet Margaret Louisa Bolus publica el nom i fa la primera descripció del futur D. vanzylii i l’incorpora al gènere Lithops amb el nom de Lithops vanzylii, però el 1951, sobre la base de les estructures del fruit i la llavor, va ser transferit finalment al gènere Dinteranthus.
El gènere Dinteranthus, a banda de les diferències fenotípiques evidents, es diferencia en particular del gènere Lithops, per un major nombre de lòculs a les seues càpsules i per tindre les llavors molt més menudes. Dinteranthus vanzylii és l’espècie més pareguda —en molts aspectes—, al gènere Lithops, però les altres espècies hi són morfològicament molt diferents. L’espècie tipus és Dinteranthus microspermus.
Segons el conjunt de característiques distintives observables, podem diferenciar les espècies de Dinteranthus en tres grups: el grup Microspermus-wilmotianus, el grup Pole-evansii i el grup Vanzylii.
Les quatres espècies del grup Microspermus-wilmotianus es caracteritzen per tindre parelles de fulles trígones unides des de més de la mitat de la seua longitud, formant caps amb forma de vaixell invertit. Les seues fulles són glabres—excepte D. puberolus—, cobertes de punts verds —excepte D. inexpectatus— i de color blanc calcari amb una tonalitat general rosada. Presenten quilles foliars que poden estar més o menys pronunciades i més o menys marcades de color diferent. Les espècies D. inexpectatus i D. puberolus van ser considerades inicialment com subespècies de D. wilmotianus i D. microspermus, respectivament.
D. pole-evansii es diferencia de la resta de les espècies per tindre les seues parelles de fulles semicilíndriques formant un cos esfèric amb la superfície rugosa amb xicotets cràters. Tot i que presenta unes quilles foliars que poden estar més o menys pronunciades i més o menys marcades de color diferent, té les fulles molt pegades i les seues flors són bicolors.
D. vanzylii té l’aspecte general d’un lithops, amb marques i rubricacions irregulars de color rogenc a la part superior de les fulles —que es més o menys plana—. No presenta ni arestes ni quilles foliars. També la seua forma de creixement enfonsada, a diferència de les altres espècies, s’entén com un desenvolupament paral·lel al del gènere Lithops.
Dinteranthus inexpectatus la planta està formada per parelles de fulles semicilíndriques de 2,5-4,5 cm d’alçada i de fins a 5 cm de diàmetre, llises, sense tacte vellutat, de color uniforme blanc-lletós o gris, de vegades tenyides suaument de color rosa. Les quilles foliars són bastant discretes i estan més pronunciades i marcades cap a la fissura, sovint amb lleugeres tincions rosades. Generalment el cos presenta un aspecte més alt que ample i és monocefàlica, rarament es ramifica. Les fulles són trígones i estan unides des de més de la mitat de la seua longitud. Les seues flors són grogues de 1,5-4,5 cm d’ample i les seues càpsules tenen 7-8 lòculs.
Dinteranthus inexpectatus.
Inicialment, per ser molt semblant, es considerava una subespècie de Dinteranthus wilmotianus (va estar descrita com Dinteranthus wilmotianus var. impunctatus N.Sauer), però actualment està catalogada com una espècie diferent.
Dinteranthus microspermus la planta està formada per parelles de fulles en forma de vaixell amb fulles d’uns 2,5 cm de llarg amb una quilla foliar poc marcada. És monocefàlica, rarament es ramifica, seu cos presenta un aspecte molt similar en amplitud-altura. Les fulles són glabres, de color blanc calcari amb una tonalitat general rosada i estan cobertes de punts verds. Estan unides des de més de la mitat de la seua longitud i estan bastant separades a la seua part superior, són trígones amb costats convexos vists des de dalt i semi-ovalats a semi-orbiculars en vista lateral. Les quilles foliars són bastant discretes i estan més pronunciades i marcades cap a la fissura, poden presentar lleugeres tincions rosades.
Les flors són blanques o grogues i la càpsula consta de 6-9 lòculs amb vàlvules àmpliament alades.
Dinteranthus puberulus
Dinteranthus puberolus.
Dinteranthus pole-evansii (epítet atorgat en honor a Illtyd Buller Pole Evans, botànic gal·lés que va fer la primera descripció d’esta espècie a Flowering Plants of South Africa): la planta està formada per parelles de fulles semicilíndriques que formen un cos esfèric mat, de color gris blanquinós , que unit a la seua superfície rugosa amb xicotets cràters, sembla una bola de golf. El cos, de 4 cm d’alçada i 4-5 cm de diàmetre, és solitari i més ample que alt.
Al seu hàbitat natural està potencialment amenaçat d’extinció sobretot per la recol·lecció il·legal, ja que està restringit a dos xicotetes àrees del Karoo nama i compta amb menys de 1000 individus adults. És uns dels mesembs més atractius i més preuats pels col·leccionistes.
Dinteranthus vanzylii var. lineatus.
Dinteranthus vanzylii (epítet atorgat en honor a Gert H. van Zyl, que va recol·lectar les primeres plantes d’esta espècie): està format per parelles de fulles suculentes de 4 cm de diàmetre separades per un estret solc i parcialment soterrades. És de color blanquinós o grisenc amb marques, línies o punts irregulars ala part superior de les fulles, que poden ser rojos o marrons, la qual cosa els dóna una aparença semblant als lithops. Té un tacte suau i llis. La intensitat de marcatge varia molt d’una planta a una altra i entre subespècies. Hi ha exemplars completament blancs, sense línies ni marques, mentre que la forma més abundant en marques i línies es coneix com a Dinteranthus vanzylii var. lineatus. Les flors de 3-4 cm de diàmetre, són de color groc brillant.
És el dinterant més semblant a un lithops però sense un període latent aparent, la seua forma de creixement enfonsada s’entén com un desenvolupament paral·lel al gènere Lithops ja que les altres espècies de Dinteranthus creixen per damunt del nivell de terra.
Dinteranthus wilmotianus (epítet atorgat en honor a C. Wilmot, que va recol·lectar les primeres plantes d’esta espècie en 1937):
Semblant a Dinteranthus microspermus i Dinterantus puberolus, es diferencia clarament dels dos per tindre un aspecte més arredonit i gran, més ample que alt; es diferencia del primer per tindre les quilles molt marcades i del segon per ser glabre.
bibliografia
Hartmann, H.E.K. (Ed.) 2000. Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E. Springer.