espècies de conophytum

El gènere Conophytum és molt divers, les seues espècies presenten una gran varietat de formes i tamanys molt diferents. Steven Hammer va fer una primera subdivisió; les espècies amb floració diürna (subgènere Derenbergia) i les espècies de floració nocturna (subgènere Conophytum), recordant que hi ha vàries espècies —com per exemple, Conophytum burgeri— que floreixen de vesprada, i serien com una transició cap a les espècies nocturnes.

Estos dos subgèneres es divideixen en quinze seccions. Mentre que la majoria de les espècies i les seccions del subgènere Derenbergia, estan clarament relacionades entre elles, el subgènere Conophytum és molt més confús i entre les seccions, les diferències són més notables que les afinitats. Mentre que recentment l’antic gènere Ophthalmophyllum s’ha inclòs a una de les seccions del subgènere Derenbergia, quatre espècies del gènere no s’assignen a cap dels dos subgèneres: Conophytum fibuliforme, Conophytum inornatum, Conophytum irmaeConophytum tomasi.

Subgènere DERENBEGIA

Secció Biloba: Les espècies del grup Biloba (“dos lòbuls”) són les més primitives del gènere i les que tenen menys forma de con, normalment tenen cossos formats per dos grans lòbuls i són les espècies més resistents i fàcil de créixer. Els seus esqueixos arrelen molt fàcilment. Les flors no són perfumades i generalment són grogues. Els grups Biloba i Wettsteinia estan estretament emparentats com es pot comprovar en la similitud d’algunes de les seues espècies.

El grup Biloba presenta algunes variacions, metre que les flors de Conophytum frutescens són de color taronja, Conophytum meyeri, té el cos més arrodonit.

 

Secció Wettsteinia: Les espècies agrupades en la secció Wettsteinia són les que caracteritzen el gènere, amb els cossos en forma de con invertit amb les fulles completament fusionades amb una xicoteta fissura al centre, però el període de floració i l’estructura floral són completament diferents de la secció Conophytum. esn estretament emparentats amb els grups Biloba i Minuscula. Les espècies de la secció Wettsteinia són molt fàcils de reproduir vegetativament i amb els anys poden desenvolupar una tija. El pedicil és llarg i les seues flors normalment són rosa, púrpura o blanc. Hi ha alguna espècie amb flor groga.

Epidermis: a menudo con puntos (levantados) [], nunca con rayas. A veces, papiladas [], cubiertas con tricomas [] o glabras []. Colores: glaucos que van del verde pálido al verde pardo y con más frecuencia con puntos.
-Fisura: papila, rodeada de un anillo con ventana. []
-Flores: diurno matinal brillante, inodoro y más a menudo con un tubo largo []. C. minutum tiene estaminodios filamentosos. []
-Petales: púrpura [], rosa [], blanco [], rara vez amarillo [] u oro [].
-Estigmas: cortos []. Estilos a menudo largos [].
-Etaminas: filetes más a menudo rojos. []
-Cápsula: pequeña, bastante plana y ligeramente aromática []
-Cotiledones: obconiques truncados. []
-Partículas: etapa juvenil corta (1 año).

 

 

 

 

Secció Herreanthus: L’origen del seu nom es deu a l’antic gènere Herreanthus, que finalment es va incorporar al gènere Conophytum. Els seus cossos tenen forma de ‘V’ i lesseues fulles prenenuna forma  triangular fusionades per la base, el seu cos es de color verd pàlid. les seues flors diürnes, sovint no es tanquen durant varis dies i són molt fragants, generalment de color porpra o rosa, mai grogues. L’etapa juvenil és llarga i florix als tres anys. L’espècie tips és Conophytum herreanthus.

 

 

Flors a la primavera color rosa fosc amb centre blanc; C. minutum v. nudum; dels diminuts cossos de color verd fosc, molt lleugers i amb una llarga floració; C. wettsteinii s. ruschii, dels cossos aplanats, molt prims, amb l’àpex sovint còncau, és clar blau verdós, finament esquitxat de verd i les grans flors rosades.

 

Secció Cataphracta: L’origen del nom del grup prové per l’aspecte de la seua epidermis coberta de crosta o d’una capa dura. La principal característica del grup és l’opacitat de la seua epidermis. El color de les seues flors, daurades, sugerixen un vincle porimitiu amb les espècies de floració diürna. Les seues flors són molt aromàtiquesi recorden a l’olor del clavell d’espècia.
El color del seu cos és opac i de color verd-blau blanquinós més o menys uniforme. Només l’espècie C. stevens-jonesianum presenta nombrosos puntes a la seua superfície. La seua fissura sol estar en relleu a voltes pigmentada de roig. Les seues flors són molt aromàtiques, i de diverses tonalitats de daurat o d’un groc molt intens i brillant, rarament són d’un altre color. La germinació de les seues llavors és ràpida i unforme. La seua fasse juvenil és curta (un any) però florix entre 2 i tres anys. L’espècie t tipus és Conophytum calculus.

C. breve
C. calculus
C. pageae
C. stevens-jonesianum

Secció Minuscula: L’origen del nom de la secció apel·la a la xicoteta mida de les seues espècies. Algunes espècies s’acosten als paràmetres de les seccions WETTSTENII i COSTATA. De tamany menut, és semblant a xicotets biloba i es multiplica ràpidament. El seu cos és cilíndric o cuneiforme, facetat o tallat irregularment.

Les sejues fulles, de tacte dur, poden estar fusionades i estan textualitzades i decorades, sovint amb marques i colors brillants que poden abastar tota la planta. La seua epidermis no és pilosa, però sovint és àspoera amb presència de surcs, vetes. Els colors poden ser de verd a púrpura, sovint amb puntets. Les seues flors, inodores, no es tanquen de nit i són bastant grans en relació al tamany del cos. Els pedicels són bastant llargs. poden ser de color rosa, magenta o blanc, rarament grogues. la germinació de les seues llavors és lenta.
L’espècie tipus és Conophytum minusculum.

C. auriflorum
C. bicarinatum
C. brunneum
C. bruynsii
C. cubicum
C. ectypum
C. fulleri
C. hyracis
C. irmae
C. longibracteatum
C. luckhoffii
C. minusculum
C. mirabile
C. pium
C. smaleorum
C. swanepoelianum
C. tantillum
C. tomasi
C. turrigerum
C. violaciflorum

Secció Ophthalmophyllum: L’origen del nom de la secció prové de les finestres de les fulles, que s’assemblen a un ull. La presència de finestres a les fulles els emparenta estretament amb les seccions SUBFENESTRATA i CHESHIRE-FELES.

Els seus cosos són blans i acaules i de cilindrics a piriformes. A la part alta del cos, les fulles sovint es separen amb una xicoteta fissura. La part superior de les fulles presenten una finestra més o menys translúcida.
L’epidermis no presenta cap vellositat i cap pigmentació, els cossos solen ser d’un color uniforme, generalmeent verd, però també marró púrpura o ocre.

Les seues flors són sempre diürnes i poden o no ser aromàtiques i poden ser blanques, rosades, púrpures i més rarament grogues. Les seues càpsules produïxenllavors molt menudes i abundants, i a més germinen molt fàcilment. Les seues plàntules tenen una fase juvenil prou curta -al voltant d’un any- i adquirixen ràpidament la forma adulta, tot i que no florixen fins als tres anys.

La identificació de les espècies del grup Ophthalmophyllum és bastant difícil. Este grup anteriorment era considerat un gènere a part, però finalment es va incloure al gènere Conophytum com una secció. L’espècie tipus és Conophytum friedrichiae.
C. caroli
C. concordans
C. devium
C. friedrichiae
C. limpidum
C. longum
C. lydiae
C. praesectum
C. pubescens
C. verrucosum

Secció Cilindrata: L’origen del nom prové de la forma cilíndrica que té l’espècie tipus. És semblant  la secció Pellucida però sense finestres. Les espècies del grup Cilindrata tendixen a que els seus caps s’assolten de la planta mare i arrelar a terra. Les espècies tendixer a tindre una vida curta.

Tenen el cos cilíndric en forma de V i les seues fulles estan parcialment foses i solen ser de diferent tamany. L’epidermis pot ser suau o berrugosa i el colorde verd prollant a tons marrons sense cap marca o amb alguns punts. No té finestra. Les seues flors són blanques oroses, rarament grogues i podenser perfumades. La germinació deles seues llavors és lenta. Les plàntules arriben a l’edat adulta en un any.