les espècies de conophytum

El gènere Conophytum és molt divers, les seues espècies presenten una gran varietat de formes i tamanys molt diferents. Steven Hammer va fer una primera subdivisió; les espècies amb floració diürna (subgènere Derenbergia) i les espècies de floració nocturna (subgènere Conophytum), recordant que hi ha vàries espècies —com per exemple, Conophytum burgeri— que florixen de vesprada i serien com una transició de les espècies diürnes cap a les espècies nocturnes.

Estos dos subgèneres es dividixen en quinze seccions. Mentre que la majoria de les espècies i les seccions del subgènere Derenbergia, estan clarament relacionades entre elles, el subgènere Conophytum és molt més confús i entre les seccions, les diferències són més notables que les afinitats. Recentment l’antic gènere Ophthalmophyllum s’ha inclòs com una de les seccions del subgènere Derenbergia i quatre espècies del gènere no s’assignen a cap dels dos subgèneres: Conophytum fibuliforme, Conophytum inornatum, Conophytum irmaeConophytum tomasi.

Subgènere DERENBERGIA

Secció Biloba (“dos lòbuls”, per la forma arredonida de les seues dos fulles): les espècies d’este grup són les més primitives del gènere i les que tenen menys forma de con, normalment tenen cossos formats per dos grans lòbuls. Són les espècies més resistents i fàcils de cultivar i els seus esqueixos arrelen també molt fàcilment. Les flors no són perfumades i generalment són grogues. Els grups Biloba i Wettsteinia estan estretament emparentats com es pot comprovar en la similitud d’algunes de les seues espècies. L’espècie tipus és Conophytum bilobum.

El grup Biloba presenta variacions, mentre que les flors de Conophytum frutescens són de color taronja, Conophytum meyeri té el cos més arredonit.

Secció Cilindrata (el nom prové de la forma cilíndrica que té l’espècie tipus): és semblant la secció Pellucida, però sense finestres. Les espècies del grup Cilindrata tendixen a que els seus caps s’assolten de la planta mare i arrelen a terra. Les espècies tendixen a tindre una vida curta.

Tenen el cos cilíndric en forma de V i les seues fulles estan parcialment foses i solen ser de diferent tamany. L’epidermis pot ser suau o berrugosa i de color verd brillant a tons marrons sense cap marca o amb alguns punts. No té finestra. Les seues flors són blanques o roses, rarament grogues i poden ser perfumades. La germinació de les seues llavors és lenta. Les plàntules arriben a l’edat adulta en un any.

Secció Herreanthus (es basa en l’antic gènere Herreanthus, que finalment es va incorporar al gènere Conophytum): és un conjunt heterogeni on algunes espècies només estan relacionades parcialment amb les altres. Els seus cossos tenen forma de ‘V’ i les seues fulles prenen una forma  triangular fusionada per la base. El seu cos es de color verd pàlid. Les seues flors diürnes, sovint no es tanquen durant varis dies i són molt fragants, generalment de color porpra o rosa, mai grogues. L’etapa juvenil és llarga i florix als tres anys. L’espècie tipus és Conophytum herreanthus.

Secció Minuscula (de minúscul, per la xicoteta mida de les seues espècies): algunes espècies s’acosten als paràmetres de les seccions Wettstenii i Costata. De tamany menut, és semblant a xicotets biloba i es multiplica ràpidament. El seu cos és cilíndric o cuneiforme, facetat o tallat irregularment.

Les seues fulles, de tacte dur, poden estar fusionades i estan textualitzades i decorades, sovint amb marques i colors brillants que poden abastar tota la planta. La seua epidermis no és pilosa, però sovint és àspera amb presència de surcs, vetes. Els colors poden ser de verd a púrpura, sovint amb puntets. Les seues flors, inodores, no es tanquen de nit i són bastant grans en relació al tamany del cos, poden ser de color rosa, magenta o blanc, rarament grogues. Els pedicels són bastant llargs i la germinació de les seues llavors és lenta. L’espècie tipus és Conophytum minusculum.

Secció Ophthalmophyllum (per les finestres de les fulles, que s’assemblen a un ull): la presència de finestres a les fulles els emparenta estretament amb les seccions Subfenestrata i Cheshire-Feles. Els seus cosos són blans i acaules i de cilindrics a piriformes. A la part alta del cos, les fulles sovint es separen amb una xicoteta fissura i a part superior de les fulles presenten una finestra més o menys translúcida. L’epidermis no presenta cap vellositat ni cap pigmentació, els cossos solen ser d’un color uniforme, generalmeent verd, però també marró púrpura o ocre.

Les seues flors són sempre diürnes i poden o no ser aromàtiques i poden ser blanques, rosades, púrpures i més rarament grogues. Les seues càpsules produïxen llavors molt menudes i abundants, i a més germinen molt fàcilment. Les seues plàntules tenen una fase juvenil prou curta -al voltant d’un any- i adquirixen ràpidament la forma adulta, tot i que no florixen fins als tres anys.

La identificació de les espècies del grup Ophthalmophyllum és bastant difícil. Este grup anteriorment era considerat un gènere a part, però finalment es va incloure al gènere Conophytum com una secció. L’espècie tipus és Conophytum friedrichiae.

Secció Pellucida (de pel·lúcid, pel seu vèrtex transparent o translúcid): tenen l’àpex fenestrat, l’epidermis glabra, sovint coberta de bambolles. Tendixen a formar xicotetes mates que tenen tendència a enterrar-se a l’estació de repòs. Les seues flors poden ser blanques, rosa o porpra i s’obrin de dia, no tenen perfum i apareixen a finals de l’estiu. L’espècie tipus és Conophytum pellucidumC. pellucidum ‘terricolor’ té les finestres ramificades com les ales d’una rata penada, mentre que C. pellucidum v. neohallii, forma mates molt compactes, generalment amb els caps de color marró clar o marró ataronjat, amb les finestres reduïdes a xicotetes taques o línies fines. Les seues flors són com minúscules margarides blanques amb un centre de color groc.

Secció Subfenestrata (que té les finestres poc clares, imprecises, difuses): tenen parells de fulles completament foses de color verd clar formant cossos globosos parcialment finestrats. L’epidermis és papil·lada o suau i les plantes són acaules i tendixen a ramificar-se poc. Les flors són diürnes i s’obrin de vesprada. Generalment són fragants i de color magenta o rosa, rarament blanca. L’espècie tipus és Conophytum subfenestratum.

Secció Verrucosa (de berrugós, que té berrugues): les tres espècies de la secció tenen les fulles de color verd brillant i completament foses que formen xicotets cossos cilíndrics d’aspecte aspre a causa de la presència de berrugues o xicotetes vesícules a l’epidermis. Tenen el pedicel llarg, les seues flors són diürnes, s’obrin de vesprada i en una de les espècies no es tanquen. Poden tindre els pètals de color rosa, magenta o blanc i ser perfumades. L’espècie tipus és Conophytum hermarium.

Secció Wettsteinia (en honor a Richard von Wettstein, filogenista austrohongarés que va proposar C. wettsteinii com una nova espècie): són les espècies que caracteritzen el gènere, amb els cossos en forma de con invertit, amb les fulles completament fusionades amb una xicoteta fissura al centre, però el període de floració i l’estructura floral són completament diferents de la secció Conophytum. Estan estretament emparentats amb els grups Biloba i Minuscula. Les espècies de la secció Wettsteinia són molt fàcils de reproduir vegetativament i amb els anys poden desenvolupar una tija. El pedicil és llarg i les seues flors normalment són rosa, púrpura o blanc. Hi ha alguna espècie amb flor groga. L’espècie tipus és Conophytum wettsteinii.

Subgènere CONOPHYTUM

Secció Barbata (de barba, per la seua epidermis peluda o ciliada): les plantes de la secció són menudes amb els cossos globulars i tenen l’epidermis densament vellutada per unes papil·les blanquinoses molt allargades, que donen a la planta un aspecte pelut, especialment a la fissura. Les flors són nocturnes, menudes, perfumades, de color taronja fosc, blanques, grogues o rosades, de vegades de curta durada i que apareixen després d’1 a 3 anys. L’espècie tipus és C. stephanii.

Secció Batrachia (el nom prové per la similitud de la seua epidermis amb la d’un batraci): l’única espècie de la secció és Conophytum armianum, una xicoteta planta més o menys tubiforme amb la superficie lleugerament convexa o còncava. La part superior de l’epidermis presenta diferents graus de rugositat, semblant a la de la pell dels batracis (granotes i gripaus), amb berrugues i bambolles de color marró fosc o verd marronenc. La planta forma diminutes mates de 6 a 10 caps. És difícil de reproduir per llavor però en menys d’un any pot ramificar-se i arribar a l’edat adulta i alguns cossos poden nàixer de gemmes adventícies. Les seues flors són nocturnes, sèssils, de color salmó fosc i molt fragants.

Secció Cataphracta (l‘origen del nom del grup prové per l’aspecte de la seua epidermis, coberta d’una capa dura): la principal característica del grup és l’opacitat de la seua epidermis. El color de les seues flors suggerixen un vincle primitiu amb les espècies de floració diürna. 

El color del seu cos és opac i de color verd-blau blanquinós més o menys uniforme. Només l’espècie C. stevens-jonesianum presenta nombrosos puntes a la seua superfície. La seua fissura sol estar en relleu a voltes pigmentada de roig. Les seues flors són molt aromàtiques, i de diverses tonalitats de daurat o d’un groc molt intens i brillant, rarament són d’un altre color. La germinació de les seues llavors és ràpida i uniforme. La seua fasse juvenil és curta (un any) però florix entre 2 i tres anys. L’espècie tipus és Conophytum calculus.

Secció Cheshire-Feles (com el gat de Cheshire, de la novel·la Alicia al país de les meravelles, que apareixia i desapareixia, com les plantes d’esta secció, que desapareixen gradualment baix terra durant l’estiu): les espècies d’esta secció tenen les fulles foses que poden presentar finestra, formant uns caps més o menys globulats amb la base ampla. El color de l’epidermis varia entre el verd pàl·lid, el verd groguenc o roig. Les seues flors són nocturnes, s’obrin a finals de la vesprada.

Secció Conophytum(són el prototip del gènere, plantes amb forma de con): tenen les fulles foses i els cossos globulars o cònics, amb l’epidermis sovint minuciosament dibuixada, generalment amb ratlles o punts, amb marques sovint en relleu, sense finestra. Són acaules, però poden formar tiges curtes amb l’edat. Les flors són nocturnes, però es poden obrir de vesprada, són molt perfumades i els seus pètals poden ser blancs o color crema que poden tendir cap a marró clar o rosa. Les seues espècies són bastant variables. L’espècie tipus és Conophytum truncatum.

Secció Costata (de costa, pels ressalts de l’epidermis, per l’epidemis nervada) el grup té el cos tirant a globós, a voltes com cúbic, amb les fulles completament fusionades i l’epidermis glabra, amb colors que van del verd al marró. La planta tendix a ramificar-se molt. Les seues flors són nocturnes, menudes i de color taranja o roig marronenc. L’espècie tipus és Conophytum angelicae, típica per la seua forma cúbica, molt arrugada i coberta per l’embolcall foliar durant la major part de l’any.

Secció Saxetana (saxícola, que viu sobre la supefície de les roques): totes les espècies d’esta secció tenen els caps carenats, amb forma de quilla. La planta és acaule però creix per damunt del nivell del sòl i les seues fulles són glabres i no tenen finestres. Formen caps de perfil redó-piriforme. La flor és norturna però obri de vesprada, és perfumada i generalment menuda i blanca.

bibliografia

S. Hammer, The Genus Conophytum, Succulent Plant Publications, 1993.
Hartmann, H.E.K. (Ed.) Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E, 2000.