el substrat i el transplantament

el substrat

El substrat és un element molt important en el cultiu dels lithops. La principal cosa que hem de tindre en compte és la seua composició, que ha der ser bàsicament mineral per facilitar el seu ràpid drenatge i minimitzar al mínim l’aparició de fongs.

No hi ha una fórmula de substrat universal per al cultiu dels lithops, sinó que cada aficionat prepara la seua tenint en compte les pròpies condicions del seu cultiu. Per exemple, en el clima de l’est de la península Ibèrica —típicament mediterrani, càlid i sec sobretot en període estival—, jo solc posar un poc més de gra fi perquè el substrat estiga un poc més compacte i les plantes tinguen temps suficient per poder absorbir l’aigua que els faça falta, procurant que el substrat estiga ja sec al tercer dia.

substrat

Diferents tipus de granulometria utilitzada per al substrat dels lithops.

Em referisc a “substrat mineral” a aquell d’origen natural obtingut a partir de roques o minerals d’origen divers, modificats mitjançant tractaments físics senzills per a obtindre diverses granulometries. No són biodegradables ni es descomponen amb el temps (arena, grava, terra volcànica…). No utilitze components minerals “artificials” com la perlita o la vermiculita, entre altres coses perquè amb el temps es degraden.

Utilitzarem grave de granulometria de 1-3mm i 4-5mm, arena fina i un poc de terra orgànica. No és aconsellable utilitzar gra gros (+ de 6mm) per a la barreja del substrat, ja que les plantes arrelen malament i el substrat roman molt solt, la qual cosa afecta a l’estabilitat de la planta, com tampoc gra molt fi (- d’1mm), ja que fa el substrat molt compacte i és més difícil de drenar.

tests

Tipus de tests que jo utilitze.

Les millors arenes i graves són les de quars o unes altres que tinguen també poc contingut en carbonat de calci (-10%). La pumicita —pedra tosca— és un component interessant, ja que alleugerix i aireja el substrat. Tots els components han de ser rentats abans de la seua utilització per eliminar la pols residual. Amb la granulometria adequada, el substrat mineral dóna estabilitat a la planta, la seua capacitat de retenció d’aigua és baixa i el seu ús pot durar varis anys.

Hi ha qui usa la grava i l’arena de ribes de rius i llacs, utilitzant després un garbell per aconseguir la granulometria desitjada. Jo això no ho faig, crec que compensa més comprar-la ja calibrada i rentada en qualsevol botiga d’animals, perquè és la utilitzada per al fons dels aquaris. La pumicita seria un poc més complicada d’aconseguir, encara que en vivers especialitzats en jardineria es pot trobar, només cal garbellar-la per eliminar les partícules de major grandària i rentar-la. La part orgànica es pot aconseguir amb un sac de terra negra estàndard de jardí, encara que jo utilitze la que venen com a terra per a cactus. La terra orgànica també l’hem de garbellar, per eliminar les partícules massa grans. Esta és la barreja de substrat que jo utilitze:

3 parts de pumicita eliminant la granulometria superior a 5mm.

2 part de quars de granulometria mitjana (4-5mm).

3 parts de quars de granulometria menuda (1-3mm).

1 part de terra negra de jardí per a cactus.

substrat

Disposició del substrat

Amb els components citats es fa una barreja homogènia. Ja tenim el nostre substrat per a lithops. En el fons del test es posa una capa de pedretes més grosses (podem aprofitar les que ens han quedat en el garbell o trossets de taulell) que funcionarà com drenant (1), després s’omplirà el test amb el substrat preparat fins al final (2) o si es preferix, es pot posar una capa de 1cm de quars mitjà en la superfície (3). La pumicita és molt lleugera i la que queda en la superfície, pot volar del test els dies ventosos. El quars mantindria estable la superfície del substrat. Els cudolets que afegirem en la superfície només tenen una funció estètica (4).

En quant als tests, el millor recipient per al cultiu de les plantes-pedra és el de fang, però com que el nostre substrat és molt drenant, també es pot utilitzar el de plàstic. El test rectangular és preferible quan es preté cultivar molts exemplars en un mateix lloc, ja que permet un millor aprofitament de l’espai i oferix un major volum de substrat per al desenvolupament de les arrels. El color dels testos de plàstic és indiferent, però és veritat que els de color negre es calfen molt més si estan exposats al sol directe. Els lithops tenen unes llargues arrels que precissen tests més profunds. Tots els tests utilitzats per al cultiu dels lithops deuen tindre forats de drenatge a la seua part inferior.

el transplantament

Les plantes-pedra tendixen a ser tapissants i amb els pas dels anys, empobrixen el substrat. Cada dos o tres anys, procedirem a canviar el substrat i si cal, canviarem el test.

El transplanament sempre el farem durant el període de creixement o d’activitat de cada gènere, fer-lo durant el període de letargi o d’inactivitat pot provocar danys irreparables a la planta i provocar el podriment.
La millor època per fer els transplantaments, per exemple en els lithops, seria la primavera, amb l’arribada de les temperatures suaus. Mentre que en els conofits, la millor època és la tardor.

Quan procedim a transplantar les nostres plantes, hem de retallar part de les arrels abans d’afegir el nou substrat i és preferible esperar com a mínim dos dies per a efectuar el primer reg. Anirem en compte amb les arrels dels conofits, ja que són molt fines i delicades. Situarem la planta en un lloc molt il·luminat, lluny dels corrents d’aire i a resguard dels rajos de sol directes.

l’etiquetatge

Cada exemplar o grup deuria d’estar provist d’una etiqueta en la que s’indique el nom (gènere, espècie, varietat…), també és convenient elaborar un registre de plantes assignant un codi a cada planta o grup que anirà associat a un banc de dades, on apuntarem detalladament tant les característiques i l’historial de cada exemplar com el lloc on ha sigut adquirit o si és de la nostra producció (com la data de sembra). Sobre estes etiquetes s’escriurà amb un llapis resistent a l’aigua o amb un retolador permanent especial. 

lithoparium

Col·lecció etiquetada.

Les etiquetes es poden comprar fetes o fabricar-les un mateix. Les que es venen fetes crec que són de colors massa cridaners, antiestètiques i li lleven protagonisme a la planta. Jo les faig amb la coberta translúcida i dura que s’utilitza per a enquadernar llibres fotocopiats i que està a la venda a les papereries per uns 0,20€.

Les elabore amb el plàstic color translúcid perquè em semblen més discretes i estètiques. També podem fer-les amb la versió transparent. Es retallen amb el tamany que considerem apropiat i les afonem en profunditat en el substrat i al costat de la planta per tal que el vent no se les emporte. Evitarem les etiquetes de fusta, a la llarga es podrixen i són vector de fongs.

No recomane apuntar dades al test per la qüestió dels transplantaments. S’evitarà escriure moltes coses a l’etiqueta, el nom i una xicoteta apreciació o codi seran suficients. Serà necessari renovar-les cada cert temps, quan el sol i les inclemències metereològiques les facen malbé o es borren les anotacions.