dinteranthus

Els dinterants (Dinteranthus) són un xicotet gènere amb sis espècies de plantes suculentes de la família de les Aïzoàcies, endèmic del sud-oest d’Àfrica. És comú a Warmbad, Namíbia i a les proximitats de les ciutats Gordonia, Hay i Kenhardt, al Namaqualand i al Cap Nord a Sud-àfrica. Les plantes creixen als vessants coberts de planes de grava de quars o en àrees amb menys de 100mm de precipitació. Tot i que el gènere va ser descrit per M. H. Gustav Schwantes, el nom genèric es va atorgar en honor del botànic alemany Kurt Dinter.

Dinteranthus wilmotianus

Dinteranthus wilmotianus.

L’espècie tipus és: Dinteranthus microspermus (Dinter i Derenb.). Schwant subsp. puberulus (NE Br.) Sauer. El nom de l’espècie microspermus deriva del grec mikros, “menut” i el grec esperma, “llavor”. El nom de la subespècie puberolus, prové del llatí PUBEROLUM “pilós”, “amb pèl fi” per l’aspecte de les seues fulles. El gènere Dinteranthus, en molts aspectes s’assembla al gènere Lithops. En particular, el tipus Dinteranthus vanzylii és molt simitar a un lithops i el 1932 va ser descrit originalment per H. M. Louisa Bolus com Lithops vanzylii. Els dinterants diferixen dels lithops per una major producció de llavors, d’un tamany molt més menut.

Les plantes del gènere Dinteranthus creixen de forma compacta. De creixement molt lent, estan formades per un parell de fulles gruixudes, que durant el seu creixement forma grups de parells de fulles a partir de la tija que poden arribar a medir 6cm, són més o menys semiesfèriques i de color gris-blavós amb unes taques més o menys verdoses. Espècies com el microspermus, també poden presentar un color gris-violeta o lleugerament rosat. Les fulles són redones amb costats convexos vistes des de dalt i semi-ovalades vistes lateralment. La seua epidermis pot ser arredonida o coberta de punxegudes papil·les, i la de la subespècie microspermus puberulus és de color verd amb punts i vellutada. Les flors són terminals amb tija curta i aparentment sense bràctees. S’obrin de vesprada i arriben a un diàmetre de 4 a 8 cm, són solitàries i a la tardor ixen del centre de les fulles. Tenen 6-8 sèpals i pètals de color blanc o groc intens. Es reproduïxen per llavors o per separació de mates.

Cultiu

A mitjans de primavera comença el seu període de creixement fins als primers mesos de la tardor, després de la floració, durant els mesos més freds de l’any, el dinterant entra en un període de repòs.

Dinteranthus vanzylii.

Dinteranthus vanzylii.

És una espècie de creixement lent, és molt fàcil de cultivar en climes càlids, requerix un substrat amb bon drenatge, regs nuls a l’hivern i quinzenals a la tardor-primavera tenint en compte la grandària i material del test. Cal deixar assecar el substrat entre reg i reg, en cas de dubte, és preferible no regar, és molt rar que muira per falta d’aigua. Quan comencen a marcir-se les fulles més velles, cal suspendre el reg fins que s’assequen completament. No s’ha de regar banyant les fulles ja que poden tacar-se i tampoc ha de quedar aigua estancada al substrat, ja que pot causar la putrefacció de la planta. Quan comença a mostrar signes de creixement, cal anar regant de forma espaiada i amb poca quantitat d’aigua. A l’estiu, sobretot quan les nits són molt caloroses, entra en repòs i la millor opció és abstindre’s de regar.

Tot i que inicia l’activitat a partir de primavera, el seu creixement és molt vigorós a la tardor. Preferix ser conreat amb una molt bona exposició lumínica i no s’ha d’exposar a sol directe a l’estiu, ja que massa exposició solar pot cremar les fulles. És convenient protegir-los de les baixes temperatures a partir de 0º C però en condicions apropiades suporta fins a -4ºC per curts períodes de temps. El seu manteniment és molt fàcil i és molt resistent a les plagues.

Espècies

L’espècie D. wilmotianus (de C. Wilmot), té dos fulles suculentes de fins a 4cm de llarg separades per un estret i profund solc, de color gris-verd blavós amb punts verds, unides per la base. Florix a la tardor, la solitària flor és de color groc intens. Té un tacte suau i llis. Rarament es ramifica. Es reproduïx només per llavors i la subvarietat impuctatus no presenta cap punt a les fulles. L’espècie D. vanzylii (de Gert H. van Zijl), té dos fulles suculentes de 4cm de diàmetre separades per un estret solc i parcialment soterrades. És de color blanquinós o grisenc amb marques, línies o punts irregulars que poden ser rojos o marrons, la qual cosa els dóna una aparença semblant als lithops. Té un tacte suau i llis. La intensitat de marcatge varia molt d’una planta a una altra i entre subespècies.