conophytum

Els conofits (Conophytum) són unes plantes suculentes de la família de les Aïzoàcies originàries de l’àrea semiàrida de l’Àfrica austral. Són plantes de reduïdes dimensions i estan formades per xicotets cossos carnosos que no superen els 10 cm d’altura formant grups compactes de parells de fulles quasi esfèriques, separades per una diminuta obertura.

La seua àrea natural de distribució s’estén des del sud de Namíbia i per la zona occidental de la província del Cap, a Sud-àfrica. La major concentració d’espècies es troba al Namaqualand, caracteritzat pels seus paisatges heretogenis que van des de planes cobertes de cudols de quars fins a muntanyes de quasi 2000 m d’alçada. La regió presenta importants canvis de temperatura entre el dia i la nit i les precipitacions anuals oscil·len entre 0-250 mm a l’any, concentrades la majoria a l’hivern. Al seu hàbitat natural, els conofits obtenen la major part de l’aigua necessària per al seu creixement de la rosada i la boira que porten els vents freds i humits que provenen de la mar, i d’una forma més excepcional, de les pluges torrencials. Els conophytum, a diferència dels lithops, creixen a les parts altes i més rocalloses, entre els clevills de les roques, a sòls més àcids i protegits del sol de l’estiu, en llocs molt lluminosos i ventilats.

Conophytum limpidum.

Són plantes xicotetes que no superen els 2-3 cm d’alçada i solen formar mates compactes ràpidament. La particularitat dels conofits és la seua xicoteta tija que és reemplaçada per parells de fulles que a la pràctica són les parts visibles de la planta. Són arredonides, groixudes, que creixen foses en parelles formant caps on només és visible una xicoteta obertura a la seua part superior. Són de diferents tonalitats de verd i moltes espècies per tal de protegir-se del sol poden adoptar diverses formes: revestir-se de cera o minúsculs pèls, o bé tindre l’epidermis brillant per reflectir-lo. 

L’epidermis pot ser d’un color uniforme, puntejada o estriada segons l’espècie i la varietat. Les flors, molt semblats a les margarides, ixen de la fissura, són solitàries i de grans dimensions. Podem trobar espècies de floració diürna, on les flors s’obrin per pocs dies des de primeres hores del matí i es tanquen poc abans de la nit, amb colors molt vius que van del blanc, groc, taronja, al roig, porpra, rosa, morat… rarament perfumades; i espècies de floració nocturna que generalment són de color groc, més menudes que les de floració diürna i molt perfumades. El fruit s’obri quan una volta madur, es posa en contacte amb una gota d’aigua, llançant les llavors per tot arreu.

Condicions de cultiu i atencions generals

Els Conophytum són plantes que tenen unes necessitats particulars de cultiu i és fonamental conéixer el seu cicle vital. Vegeten durant els mesos hivernals mentre descansen els mesos d’estiu, això està lligat al fet que als seus territoris d’origen, els mesos hivernals són el període de major disponibilitat d’aigua mentre que els estiuencs són els d’extrema sequera. Són plantes de creixement bastant ràpid, duplicant les fulles quasi totes les temporades i oferixen espectaculars floracions. Als climes mediterranis (a l’inrevés del què ocorre en la naturalesa, on creixen en posicions ombrejades, però on la llum solar indirecta és molt intensa) és preferible que estiguen disposades de manera que l’exposició siga a ple sol, especialment als mesos hivernals, que són els mesos de creixement actiu de la planta, mentre que durant els mesos estiuencs se’ls haurà de protegir del sol intens perquè no es ressequen massa.

Conophytum uviforme

També és important assegurar una bona circulació de l’aire, sobretot durant el període vegetatiu. Són plantes que no temen el fred ja que a la naturalesa aconseguixen resistir les rígides oscil·lacions climatològiques. L’única cosa important de recordar és que si les temperatures baixen per baix dels 0°C és necessari que el terreny estiga perfectament sec.

Els conofits necesiten un substrat molt drenant ja que no suporten l’estancament de l’aigua. La planta tendix a emmagatzemar-la excessivament i pot acabar per rebentar literalment les fulles o podrir-se. El transplantament s’ha de fer durant el període vegetatiu, sempre tenint en compte que no suporta els transplantaments massa continuats ja que el seu sistema radicular és molt fràgil.

Període vegetatiu

A partir de l’entrada de la primavera, fins a finals d’estiu, la planta entra en descans vegetatiu, ja que als seus llocs d’origen, arriba l’estació seca. El període vagetatiu de la planta s’inicia al final de l’estiu (que coincidix amb l’estació on en els seus llocs d’origen hi ha major disponibilitat d’aigua). Creixen noves arrels i les fulles noves apareixen en lliurar-se de la membrana de paper que les embolica, formada per les velles fulles ja ressecades.

conophytum uviforme

Conophytum uviforme durant l’estiu.

Durant el període vegetatiu, s’ha de regar la planta de manera constant, esperant que el terreny s’asseque entre un reg i un altre. Això afavorix el creixement de les fulles. Quan la necessita, la planta demana aigua, només cal observar-la: si està molt unflada i túrgida, cal disminuir els regs, si en canvi tendix a estar arrugada, cal augmentar-los. Durant el període d’activitat no ha de patir sequera. Es pot afegir fertilitzant —molt diluït— a l’aigua si es vol, però no és necessari.

La floració arriba a finals d’estiu o principis de tardor. Són plantes autoestèrils i les flors masculines i femenines d’una mateixa planta no poden creuar-se entre elles o amb plantes de la mateixa varietat, fan falta plantes de diferents varietats per a poder aconseguir llavors. Una volta fecundada la flor, s’inicia la maduració de la càpsula que es completarà a finals de l’estiu de l’any següent. A finals d’hivern i principis de primavera, les fulles comencen a assecar-se i a traslladar tota l’aigua i les substàncies nutritives cap a les noves fulles que estan formant-se en l’interior.

Durant este període deixarem de regar i la planta anirà deshidratant a poc a poc les fulles velles. Per tal d’evitar ressecs massa intensos, podem hidratar la planta cada quinze dies amb lleugeres nebulitzacions.

Propagació

La multiplicació dels conofits és possible per llavor o per esqueix. La multiplicació per esqueix és molt més productiva, ja que els conofits es regeneren molt ràpidament. Però hem de tindre en compte que en este cas, la planta obtesa per esqueix és unclon de la planta mare. Es tallarà l’esqueix de talmanera que tinga una part llenyosa, ja que d’ahí es generen les noves arrels. Si tallem per la part verda, el cap morirà. Deixaremsecarelsesuwixos durant un parell de dies abans de plantar-los. En unes setmanes hauran arrelat i els podrem tractar com plantes autònomes.

La sembra de Conophytum és bastant simple, amb una germinació molt ràpida, ja que als deu dies ja apareixen les primeres plàntules. La sembra es fa a finals de l’estiu, sobre un substrat molt similar a l’utilitzat per als lithops. El procés de germinació i el posterior tractament de les plàntules també és com el dels lithops. Els conofits nascuts de llavor, són adults als tres anys i ja poden florir.

El planter s’ha de mantindre a una temperatura al voltant de 15-21°C i és fonamental que el substrat estiga constantment humit. Una volta han germinat les llavors, es rega més abundantment i s’afavorix una bona circulació de l’aire. Quan tinguen un tamany suficientment gran per a ser manipulades, les transplantarem amb el substrat adient per a plantes adultes i començarem a tractar-les com a tal.

bibliografia

The Genus Conophytum, S. Hammer, Succulent Plant Publications, 1993.