argyroderma

És un reduït gènere de plantes suculentes endèmic de l’extrem oest de Sud-àfrica, confinades a una regió relativament menuda situada al nord de les ciutats de Vanrhynsdorp i Vredendal, coneguda localment com Knersvlakte, al sud del Namaqualand. Es tracta d’una regió muntanyenca i semidesèrtica de precipitacions d’hivern recorreguda per una xarxa de rius estacionals (Hol-Sout-Vars) que actuen com a drenatge i desemboquen al riu Olifants. Les plantes creixen en les seues planures assolellades cobertes amb grava de quars.

La primera descripció del gènere Argyroderma va ser descrita el 1922 pel taxònom i botànic anglés Nicholas Edward Brown el 1922 i la seua espècie tipus és Argyroderma testiculare.

El nom genèric deriva del grec arghyrion (“plata”) i dermis (“pell”) degut al seu aspecte i color. El seu nom en afrikaans és Bababoudjies.

20151016_152719

Argyroderma delaetii.

L’argiroderma, és una “planta-pedra” formada també per un parell de fulles groixudes, de forma variada i d’un color gris o verd blavós. Hi ha espècies amb fulles allargades (A. fissum, A. framesii…), mentre que l’aspecte de les més representatives és paregut al d’un cudol blanquinós mig enterrat amb un clevill al centre (A. delaetii, A. testiculare, A. pearsonii…). Mai creixerà més de 3 cm en longitud i amb el pas dels anys es desenvolupa tendint a formar xicotetes mates. L’argiroderma manté la seua coloració sempre verda; durant la tardor pot prendre una coloració verd-rogenca i els exemplars adults poden arribar als 3 cm de grandària. Les flors, semblants a una margarida, ixen de la fissura que hi ha entre les fulles a finals de l’estiu o principis de la tardor i segons les espècies, poden ser blanques (A. delaetii ‘alba’…), grogues (A. crateriforme, A. delaetii ‘aureum’, A. delaetii, A. fissum…), púrpures o roges (A. delaetii, A. framesii, A. ringens, A testiculare…). Fan uns 2 cm en creu i s’obrin les vesprades asolellades i es tanquen en caure la nit. Duren varis dies.

Cultiu

L’argiroderma necessita una intensitat lumínica alta, però no una llarga exposició solar directa, poden suportar les baixes temperatures, inclús per baix dels 5°C. Durant este clima rígid s’ha d’evitar el reg. També necessita una temperatura mínima de 15ºC i pot suportar fins més de 50ºC. A finals de l’hivern, el vell parell de fulles començarà a arruar-se i n’emergirà un nou parell. El reg serà moderat a la primavera i estiu, durant l’època de creixement i floració. No es deu començar a regar fins que les fulles velles estiguen completament seques. Un excés de reg farà que les fulles rebenten. Farem un trasplantament cada tres anys i s’haurien de cultivar en un terreny tou i sorrenc, molt ben drenat. Es reproduïxen fonamentalment per llavors.