argyroderma

És un reduït gènere de plantes suculentes endèmic de l’extrem oest de Sud-àfrica, confinades a una regió relativament menuda situada al nord de les ciutats de Vanrhynsdorp i Vredendal, coneguda localment com Knersvlakte, al sud del Namaqualand. Es tracta d’una regió muntanyenca i semidesèrtica de precipitacions d’hivern recorreguda per una xarxa de rius estacionals (Hol-Sout-Vars) que actuen com a drenatge i desemboquen al riu Olifants. Les plantes creixen a les seues planures assolellades cobertes amb grava de quars.

La primera descripció del gènere Argyroderma va ser descrita el 1922 pel taxònom i botànic anglés Nicholas Edward Brown el 1922 i la seua espècie tipus és Argyroderma testiculare. El nom genèric deriva del grec arghyrion (“plata”) i dermis (“pell”) degut al seu aspecte i color. El seu nom en afrikaans és Bababoudjies.

20151016_152719

Argyroderma delaetii.

L’argiroderma, és una “planta-pedra” formada també per un parell de fulles groixudes, de forma variada i d’un color gris o verd blavós. Hi ha espècies amb fulles allargades (A. fissum, A. framesii…), mentre que l’aspecte de les més representatives és paregut al d’un cudol arredonit i blanquinós mig enterrat amb un clevill al centre (A. delaetii, A. testiculare, A. pearsonii…). Mai creixerà més de 5 cm en longitud i amb el pas dels anys moltes espècies es desenvolupen tendint a formar xicotetes mates.

L’argyroderma manté la seua coloració sempre verda; durant la tardor pot prendre una coloració verd-rogenca i els exemplars adults poden arribar als 4-5 cm de grandària. Les flors, semblants a una margarida, ixen de la fissura que hi ha entre les fulles a finals de l’estiu o principis de la tardor i segons les espècies, poden ser blanques (A. delaetii ‘alba’…), grogues (A. crateriforme, A. delaetii ‘aureum’, A. delaetii, A. fissum…), púrpures o roges (A. delaetii, A. framesii, A. ringens, A testiculare…). Fan uns 2 cm en creu i s’obrin les vesprades asolellades i es tanquen en caure la nit. Duren varis dies.

Condicions de cultiu i atencions generals

L’argyroderma necessita una intensitat lumínica alta, però no una llarga exposició solar directa, poden suportar les baixes temperatures, inclús per baix dels 5°C. Durant este clima rígid s’ha d’evitar el reg. També necessita una temperatura mínima de 15ºC i pot suportar fins més de 50ºC. A finals de l’hivern, el vell parell de fulles començarà a arruar-se i n’emergirà un nou parell.

Les argyrodermes, a diferència dels lithops, tenen un sistema radicular poc desenvolupat, per tant els regs han de ser superficials. Tot i això, és més tolerant que els lithops a l’excés d’aigua, ja que amb regs profunds s’hidraten excessivament, se’ls trenca l’epidermis i apareixen unes cicatrius. Això és un avís d’excés d’aigua. Cal tindre en compte que el lithops no avisen, directament es podrïxen. El reg serà moderat a la primavera i estiu, durant l’època de creixement i floració. No es deu començar a regar fins que les fulles velles estiguen completament seques.

Farem un canvi de substrat cada tres anys i s’haurien de cultivar en un terreny tou i sorrenc, molt ben drenat. Es poden propagar per divisió de caps, però es reproduïxen fonamentalment per llavors i a diferència dels dinteranthus, la propagació és molt més fàcil.

bibliografia

Hartmann, H.E.K. (Ed.) 2000. Illustrated Handbook of Succulent Plants: Aizoaceae A-E.