Lithops i altres plantes-pedra

Es coneix amb el nom genèric de plantes-pedrapedres vives pedres vivents a un conjunt de gèneres de plantes suculentes de la família de les Aïzoàcies (Aizoaceae) originàries de les regions semiàrides de l’Àfrica austral. Estos gèneres han evolucionat fins a prendre formes compactes semblants a pedres per tal de mimetitzar-se amb el paisatge rocós on creixen i passar desapercebudes per als seus depredadors. Els lithops són les plantes-pedra més conegudes.

També es considen plantes-pedra: el conofit (Conophytum), l’argiroderma (Argyroderma) i el dinterant (Dinteranthus) o certes espècies de gibaeu (Gibbaeum) i pleiòspil (Pleiospilos). Podem incloure la finestrària (Fenestraria), la frítia (Frithia), la lapidària (Lapidaria), la tanquana (Tanquana), la namíbia (Namibia), així com altres gèneres similars i molt menys coneguts: Didymaotus, Diplosoma, Ihlenfeldtia, Oophytum, Vlokia o Muiria. Les plantes-pedra són vertaderes amants de la llum, la majoria medixen entre 1 i 5 cm i amb l’edat tendixen a formar xicotets grups o mates.

els lithops

Les plantes-pedra per excel·lència són els lithops o litops (la paraula és singular i plural, tant el nom científic com el nom comú), el seu nom botànic prové dels termes grecs λίθος líthos (“pedra”) i ὅψις opsis (“forma”) i es referix a la similitud de la planta amb les pedres, entre les quals normalment creixen.

lithops

Làmina Lithops lesliei (Lithops, G.C. Neil.)

En anglés també són coneguts amb els noms de living stones o flowering stones, en alemany com Lebende Steine i en neerlandés com levende steentjes (lewende steentjies en la seua forma africana). A l’Àfrica austral, els grangers bòers els anomenen beeskluitjies (bees significa “bou/bestiar” i kloutjie, “peus”), perquè semblen com xicotetes peüngles de vedell; mentre que els grangers alemanys de Namíbia els anomenen hottentottenpopos  (hottentotten  significa “khoikhoi” i popos, “cul”, degut a l’esteatopígia associada popularment —sobretot a les dones— als pobles africans pigmeus, san i khoikhoi, sent en esta ultima ètnia, on més es desenvolupa.

Es tracta de xicotetes plantes molt carnoses formades per dos fulles fusionades que presenten bonics dissenys en la seua superfície. Entre les fulles apareixen en l’estació adequada, grans flors (grogues o blanques) que en algunes espècies arriben a tapar la resta de la planta. L’etapa d’activitat vegetativa dels lithops va des de la primavera a la tardor; de l’octubre a l’abril al seu hàbitat natural (a l’hemisferi sud) i de l’abril a l’octubre a casa nostra (a l’hemisferi nord).

lithops

Làmina Lithops lesliei (Lithops, G.C. Neil.)

El gènere Lithops comprén 38 espècies amb les seues subespècies i varietats —l’espècie tipus és Lithops lesliei— i va ser descobert a les estepes semiàrides del Karoo, a Sud-àfrica, i descrit per primera volta en 1811 pel naturalista i explorador anglés William John Burchell. La identificació d’espècies es basa, principalment, pel color de la flor i la forma i els perfils de les fulles.

Els lithops són unes suculentes relativament fàcils de cultivar i la seua alta variabilitat els fa molt atractius per al col·leccionisme, com ben bé ens diu el company Manolithops: “el gènere Lithops és prou menut com per abastar-lo complet, però suficientment gran com per no acabar mai”. A més, la seua bellesa particular i original sempre se suma al repte de tot col·leccionista, d’intentar cultivar-los simulant les condicions paisatgístiques i climatològiques del seu hàbitat natural sud-africà.

Durant els últims deu anys, s’ha generat un increïble boom en el col·leccionisme de Lithops, que l’ha convertit en un dels gèneres de plantes suculentes més populars. Gràcies a l’augment de productors i distribuïdors, s’han introduït en el comerç totes les espècies conegudes i una gran quantitat de cultivars, que són cultivades per col·leccionistes de tot el món. Els lithops i la resta de les plantes-pedra tenen l’avantatge que en poc espai es pot mantindre una bona col·lecció, a més que poden intercanviar-se, ja que es poden enviar per correu sense problemes, i produïxen llavors que generalment germinen amb facilitat. És cert que, amb poques atencions, els nostres lithops poden subsistir molt de temps en ser plantes molt resistents, però si el què es pretén no només és que sobrevisca sinó que a més conserve un aspecte llustrós, hem de seguir algunes normes fonamentals.

El lloc web plantesdepedra.com, està dedicat a la difusió del coneixement dels Lithops. Conté informació sobre el seu lloc d’origen, la història del seu descobriment, el seu cultiu, les espècies, les malalties i les plagues associades i com tractar-les. També és un ajut per encoratjar i incentivar el seu cultiu i una finestra al món per mostrar la meua col·lecció particular.

Tot i que també es tracten altres gèneres semblants, el gènere Lithops és quasi el principal protagonista del meu lithoparium i d’este lloc web. El meu fil al fòrum de suculentes (no cactàcies) d’Infojardín. Bon cultiu!